Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
exotisme
Música
Tècnica o estil que té com a objectiu la reproducció dels trets característics de música d’origen no europeu.
Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall Posteriorment, les…
euouae
Música
Lletres que hi ha al final de nombroses poesies medievals, com a abreviació de saeculorum amen.
Servia per a indicar el mode de cant pla del fragment i la cadència que calia executar
pavelló

Pavelló de saxòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Eixamplament de l’extrem inferior del tub d’alguns aeròfons, que incrementa radicalment el diàmetre interior en un recorregut lineal de pocs centímetres.
Aquesta obertura del tub acústic pot presentar diferents formes, segons la variació del diàmetre interior d’aquest extrem del tub Les més freqüents són les que segueixen perfils lineals clarinets i les que s’obren sobtadament, seguint una corba exponencial, com passa en molts instruments de broquet trompeta, trombó D’altres s’obren al principi i s’estrenyen cap al final corn anglès La forma del pavelló influeix directament en l’espectre harmònic, és a dir, en el timbre i en la potència de so de l’instrument Això explica que instruments com les xeremies -tibles i tenores- hagin competit, des…
castanyoles

Castanyoles procedents d’Andalusia
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical format per dues valves simètriques, amb una petita cavitat interior, que sonen en fer-les entrexocar en el palmell de la mà.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Les dues valves van lligades per un extrem amb un cordó que, alhora, serveix d’agafador per a un o més dits de la mà Construïdes generalment amb fusta d’una certa duresa, també se’n fan d’altres materials com l’ivori o l’os Acostumen a acompanyar diversos balls populars, i antigament també les cançons de ronda, especialment a les comarques pirinenques catalanoaragoneses Habitualment es toquen per parelles, una a cada mà, de sonoritat lleugerament diferent i que s’anomenen ‘mascle’ i ‘femella’ No obstant això, es conserven alguns…
música eslava
Música
Música pròpia dels pobles eslaus que habiten Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Txèquia, Eslovàquia, Bulgària, Polònia, Croàcia, Eslovènia i Iugoslàvia.
música escandinava
Música
Música pròpia dels països pertanyents a la branca septentrional de les llengües germàniques, Noruega, Suècia, Dinamarca i Islàndia.
Per a alguns estudiosos, inclou també la música de Finlàndia que, bé que lingüísticament pertany al grup finoúgric, ha estat històricament molt vinculada a Suècia
equisonància
Música
Consonància absoluta entre dos sons, que l’oïda interpreta com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota, com també les notes enharmòniques per exemple, do♯ i re♭
entrada
Música
En la interpretació d’una peça, moment en què comença o recomença (després d’una pausa) una veu o part.
Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'
embocadura
Música
Posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l’intèrpret sobre un instrument de vent al moment de fer-lo sonar.
En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument