Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
tudell

Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors
loco
Música
Paraula italiana ('lloc') que apareix en la partitura per a indicar la tornada al registre real, assenyalat per les notes escrites, després d’un fragment en el qual aquestes s’han transportat a l’octava alta o baixa.
música de l’Havana
Música
Música desenvolupada a l’Havana.
Les pràctiques musicals europees arribaren a l’illa amb retard, per comparació a altres països llatinoamericans Tot i això, el 1605 es té la primera notícia d’un mestre de la capella de la catedral, Gonzalo de Silva, i, de final de segle, es coneix el Colegio de San Ambrosio, que inicià l’activitat de formació musical Al segle XVIII s’hi creà la capella musical de la Real y Pontificia Universidad de La Habana i, l’any 1776, s’hi inaugurà el Teatro Coliseo, preludi de la gran importància que havia de tenir la ciutat al segle següent, amb la difusió de l’òpera El segle XIX es caracteritzà per…
mezzosoprano
Música
Tessitura intermèdia entre les de soprano i contralt.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura Pot usar-se també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura
bordó
Música
Part vibrant d’alguns instruments membranòfons, especialment de la caixa, consistent en una o diverses cordes que es disposen tensades sobre la membrana inferior, o també a sota, i que vibren contra ella provocant un so agut o brunzit.
En els tambors populars, poden portar bordons totes dues membranes Els materials emprats per als bordons són diversos cordill de cànem en tamborins populars, tripa, filferro teixit o trenat, seda entorxada, etc El material dels bordons de la caixa actual depèn de l’ús a què és destinat l’instrument Normalment els de les bandes militars són de tripa, i els de l’orquestra, de filferro teixit, mentre que els de la música de ball són de filferro trenat, lleuger i sensitiu El sistema emprat per a tensar-los també és variable, i va des d’una simple clavilla de fusta -una vareta roscada, un cargol o…
bufador

Bufador d’una cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit tub de fusta, de perforació cilíndrica, que serveix de conducte per a omplir d’aire el bot de la cornamusa.
També rep el nom de bufeta o tudell
tom-tom

Tom-tom
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de doble membrana De mides variables, consisteix en un cos de fusta de 25 a 50 cm de diàmetre amb les membranes subjectades mitjançant dos cèrcols de fusta o de metall La tensió de les membranes es regula mitjançant un sistema de cargols Utilitzat per les orquestres de jazz ja des de la dècada del 1920, forma part també de la secció de percussió d’orquestres de rock , on poden aparèixer d’un a tres instruments, o més, de diferents mides, i per tant amb diferents afinacions La seva sonoritat no és tan brillant com la d’altres tambors…
