Resultats de la cerca

Germà de Josep , de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Feu una gran labor de divulgació per l’Empordà, el Gironès i el Rosselló Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes…

Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles Com a…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…

Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción…

Fill del també orguener Lope Alberdi , collaborà amb el seu pare als tallers de Barcelona Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española SA d’Azpeitia Guipúscoa, i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975 Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès Compongué, entre altres obres, Ballets catalans , Cançons de nois , Recitados de piano i una Simfonia Basca per a…

Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret  de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també orguener i…

Estudià a Itàlia i debutà a Milà Cantà per tot Europa El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa , de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació 1891

Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià  i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià

De família humil, estudià cant a la seva ciutat natal 1955 i posteriorment es traslladà a Màntua Debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo La bohème El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri Al cap de dos anys es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres Des d’aleshores tingué una carrera internacional fulgurant que el portà a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món debutà al Teatro alla Scala 1965 esdevingué un dels tenors predilectes de Viena, on debutà el 1964 cantà per primera vegada el 1968 al Metropolitan de Nova York etc Actuà diverses…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a orquestra, com …