Resultats de la cerca

Bibliografia Imberty, M Perspectives nouvelles de la sémantique musicale expérimentale , "Musique en Jeu", núm 17, París 1975 Kofi Agawu, V Playing with Signs , Princeton University Press, 1991 Lerdahl, F i Jackendoff, R A Generative Theory of Tonal Music , MIT Press, Cambridge Mass 1983 Nattiez, JJ Sémiologie de la musique , "Musique en Jeu", núm 5, París 1971 Nattiez, JJ Fondements d’une sémiologie de la musique , Union Génerale d’Éditions, París 1975 Nattiez, JJ Musicologie générale et sémiologie , Christian Bourgois Éditeur, París 1987 Stefani, G Semiotica della musica , dins Dizionario…

Permet que la corda sigui trepitjada a una alçada determinada, cosa que en modifica la longitud vibrant i la nota emesa Els trasts poden ser mòbils o fixos Els primers es lliguen al voltant del mànec i acostumen a ser de corda de budell o niló Els trasts fixos s’incrusten en una ranura del diapasó i poden ser d’os, metall, marfil o fusta Als segles XVI i XVII s’utilitzaven els trasts mòbils en els instruments de la família de la viola de gamba, llaüts i guitarres Es podien ajustar per tal de variar l’interval entre les notes i es lligaven amb un nus especial En el cas de les violes de gamba,…

Es tracta d’un tipus de música jamaicana de ritme sincopat, on destaca la secció rítmica i els vents Nasqué al final dels anys cinquanta a Jamaica, fruit de la mescla del mento , un estil autòcton, i el rhythm-and-blues nord-americà Al principi, les lletres tractaven del tema del gangsterisme, i entre els seus principals intèrprets hi havia Skatalites, Laurel Aitken, Prince Buster, Desmond Dekker, Toots & the Maytals i Bob Marley Al final dels setanta, l' ska fou recuperat per un seguit de grups anglesos, com Specials, Madness, Selecter i The Beat, amb un fort contingut antiracista L' ska…

La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona, Lleida i Perpinyà…

És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la secció rítmica,…

A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols, Buzzcocks i The…

El heavy-metal 'metall pesant’ en anglès aparegué al final dels anys seixanta, influït també per la psiquedèlia, i grups com Cream i Jimi Hendrix Experience Del blues , en deixà de banda la tradició i el swing , i conservà la importància de la guitarra, els solos, els ritmes rígids i senzills i els riffs interminables A això hi afegí potents amplificadors per a la guitarra i per a un baix tan contundent com la bateria En el heavy-metal , la melodia o l’estructura de la cançó no és tan important com el virtuosisme en la guitarra, la tècnica, la destresa i la rapidesa, que només s’alenteix per…

Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke & The Blazers…

Acostumaven a ser balades o temes de ritme suau, que formaven part del repertori d’artistes com Frank Sinatra, Fred Astaire, Ella Fitzgerald o Yves Montand i dels quals es feren nombroses versions, tant per cantants melòdics com per músics de jazz o fins i tot per grups de rock i orquestres simfòniques Entre els seus compositors més destacats cal esmentar Cole Porter, Irving Berlin i George Gershwin Una de les intèrprets que més estàndards ha cantat en català ha estat Núria Feliu

També en foren pioners els clubs de barris marginals de població negra Amb les discoteques nasqueren els disc-jockeys , encarregats de posar discos amb poques cançons però molt llargues, amb les quals es podien fer tot tipus de mescles La popularitat de la música disco arribà amb la banda sonora del film Saturday Night Fever 1977, interpretada pels Bee Gees Altres artistes importants foren D Summer, Chic, Village People, D Ross, Earth, Wind & Fire, Boney M i Pet Shop Boys Els anys vuitanta l’estil disco s’estengué i es transformà en altres gèneres basats en el ball com el dance , l’ acid…