Resultats de la cerca

Estudià música a la Folkwangschule d’Essen 1950-53 i a Berlín Fou membre de l’Orquestra Filharmònica de Friburg fins el 1957, any en què entrà a formar part de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, i dos anys després fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música de Primavera de Praga El mateix 1959 fou convidat a ingressar en la Camerata Instrumental de la Societat Telemann d’Hamburg El 1961 fou nomenat professor del Conservatori de Berlín, i el 1968, de la Hochschule de la mateixa ciutat La seva àmplia discografia inclou principalment obres del repertori barroc i…

Filla del cantant català Joan Codina i Llubera Barcelona, 8 de setembre de 1866 –  i de la cantant ucraïnesa Olga Nemísskaia En la seva infantesa i joventut acompanyà els seus pares en gires internacionals Formada com a cantant als Estats Units, adoptà el nom de Lina Llubera El 1918 conegué Sergej Prokof’ev , el qual donà el nom de Linetta a una de les tres princeses de l’òpera L’amor de les tres taronges 1919 Casats el 1923 a Alemanya, visqueren a París, on feren conjuntament alguns recitals i tingueren dos fills Després de diverses gires als Estats Units, l’URSS i Cuba, el 1933 la família s…

Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten , de R Strauss, a Bonn Tres anys més tard…

A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato

Les altres veus esbossen un acompanyament confiat als instruments Molt estesa al nord d’Itàlia, té fortes analogies amb el madrigal florentí, d’on procedeix La música comprèn dues frases sobreposades de dos versos cadascuna, la primera de les quals es fa sentir tres cops AAAB Viva encara al segle XVI, fou gradualment absorbida pel madrigal italià i per la villanella

És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros, però és de conicitat més accentuada, i per aquesta raó produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura semiesfèrica, com les trompes acostuma a ésser afinat en si bemoll contralt o en do baríton És un instrument típicament de banda i als Països Catalans és un dels emprats en la cobla

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín