Resultats de la cerca

A l’extrem més allunyat de la caixa s’hi fixen les cordes Aquesta peça permet incrementar la llargada vibratòria de les cordes més enllà del perímetre de la taula harmònica Sovint, contra una de les seves superfícies, la que és parallela a les cordes i a la mateixa taula, es premen les cordes amb els dits, les quals, en restar-hi recolzades, determinen altres llargades de vibració amb nous sons per a una mateixa corda Al mànec sovint s’hi integren el claviller , les celletes i els trasts

Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació Els grups principals en què es divideix són idiòfons d’entrexoc classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11, idiòfons pinçats 12, de fricció 13 i…

Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors

És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta Bibliografia Andrés, R Diccionario de instrumentos musicales , Biblograf SA, Barcelona 1995 Baines, A Brass Instruments Their history and development , Faber & Faber, Londres 1976 Maideu, J Instruments musicals , Eumo Editorial, Vic 1995 Tranchefort, FR Los instrumentos musicales en el mundo , Alianza Música, Madrid 1985

Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar

És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de la qualitat…

Crescuda al voltant de la torre Farum Brigantium , visqué, entre els segles XVI i XVIII, una època de crisi cultural i retrocés econòmic Fou a partir d’aquesta darrera centúria que experimentà un gran creixement gràcies al comerç amb les colònies americanes i, ja al segle XX, esdevingué un important centre industrial El renaixement cultural gallec, produït dins el marc del Romanticisme, tingué lloc al segle XIX Tota una generació d’intellectuals i artistes lluitaren per la restauració de la cultura gallega Entre els compositors més importants cal destacar Marcial Francisco del Adalid 1754-…

Està coronada per una anella, voltada d’unes petites claus, que serveix per a tensar la membrana i ajustar-ne l’afinació

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…