Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
tonalitat ampliada
Música
Extensió de l’àmbit tradicional de la tonalitat incorporant notes i acords que no apareixen en la seva escala i acords bàsics.
És un concepte creat per A Schönberg Funciones estructurales de la armonía Londres 1954, Barcelona 1990 per a integrar aquells acords i encadenaments d’acords que, tot i no pertànyer a la tonalitat estricta, s’hi poden relacionar De vegades aquests nous elements apareixen com un enriquiment momentani de l’harmonia tonal i de vegades poden establir-se com una regió tonal La tonalitat ampliada arriba a integrar el total cromàtic dins una única tonalitat Segons R Réti, es tracta d’un pas previ a la pantonalitat
subdominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en subdominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics o sintàctics propis de la subdominant.
La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto ", compàs 11…
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de referència…
al rovescio
Música
Locució italiana que significa ’al revés', utilitzada per a indicar que la relació imitativa entre les parts es produeix o bé per moviment contrari (els intervals ascendents, mantenint la mateixa magnitud, passen a ser descendents i viceversa) o bé per retrogradació (la música comença amb l’última nota i acaba amb la primera).
En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn
inversió
Música
Versió per a moviment contrari d’un tram melòdic.
La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat , vol 1, fuga VI, BWV 851,…
tecla
Música
Cadascuna de les palanques que permeten accionar el mecanisme de producció del so en determinats instruments, on apareixen arrenglerades formant un teclat.
Són de diferent grandària segons que siguin per a tocar amb els peus o amb els dits de les mans, però les diferències de forma i de color en un mateix teclat responen a la necessitat d’identificar-les fàcilment Cadascuna té un moviment independent, que permet seleccionar els sons desitjats per mitjà de la pressió que exerceix l’intèrpret sobre el seu extrem anterior L’altre extrem, en bascular, pot accionar diversos tipus de mecanisme tibar un tirador, impulsar una peça lliure o fixada a la mateixa tecla, o bé provocar un contacte electrònic
teclat
Música
Joc de tecles que accionen el mecanisme de producció del so en certs instruments -anomenats genèricament instruments de teclat- de mecànica molt diversa, com l’orgue, el clavicèmbal o el piano.
Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució, com és el cas…
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…
quintet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de corda, amb diverses distribucions possibles, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Encara que quasi sempre hi ha dos violins, una viola i un violoncel és a dir, els components habituals d’un quartet de corda, el cinquè instrument pot ser una segona viola com en els quintets de WA Mozart, un segon violoncel com en el Quintet en do M , D 956, de F Schubert o, més rarament, un contrabaix com en l' Opus 77 d’A Dvorák Com altres gèneres de cambra per a cordes soles, en el seu origen no es pot distingir l’escriptura pròpia d’un quintet de la d’una orquestra de cordes amb cinc parts Durant el període barroc, l’escriptura a cinc veus per a les cordes havia estat sovint la norma per…