Resultats de la cerca

Deixeble de R Bonet, fou professor de música de l’Escola Normal de Tarragona Fundador de l’Orfeó Tarragoní 1903, feu amb aquest diferents concerts per diverses poblacions catalanes i de l’Estat espanyol, i també fundà l’Orfeó Canongí Compongué música coral, tant religiosa com profana, i algunes danses, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví també alguna obra per a l’escena Del seu catàleg, cal destacar-ne la música escènica per a Somni de reis 1909 i algunes peces religioses La seva labor pedagògica ha estat, però, la més reconeguda i apreciada Fou pare dels músics  Joan  i Xavier…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de  Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com  John Cage , que l…

Començà estudiant clarinet, però de seguida s’interessà pel saxo alt, instrument amb el qual desenvolupà tota la seva trajectòria Professional des del 1945, collaborà amb Jerry Wald i després entrà a formar part de l’orquestra de Claude Thornhill 1947 La seva influència principal d’aquests anys, tanmateix, fou la del pianista Lennie Tristano , del qual fou deixeble i amb el qual enregistrà diversos àlbums Adoptà la seva concepció musical, que més tard rebé el nom de cool-jazz , prioritzant la introspecció i un cert intellectualisme, oposat a l’agressivitat i l’emotivitat del bop Enfront de la…

Biografia En la seva adolescència actuà a l’Ateneu Obrer, on havia après música Com a cançonetista debutà al mes de setembre del 1914 al Cinema Teatre Ideal Park, d’Olot, i al mes següent deixà la seva ciutat natal, contractada per la companyia italiana de varietats D’Onnini, que havia actuat al mateix local El mateix any s’installà a Barcelona, on estudià música i composició durant cinc anys, i creà, juntament amb el músic napolità Melquíadez Lucarelli Ferri, una acadèmia d’interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall , al carrer de Valldonzella, núm 6, on també…

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…

Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb  Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907  Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes  L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…

Després d’haver estudiat amb A Schnabel, el 1935 debutà a la seva ciutat natal El 1952 guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i emprengué la seva carrera com a solista en diferents concerts oferts arreu d’Europa i dels EUA Des del 1960, una malaltia a la mà dreta li impedí prosseguir la carrera de pianista, malgrat que posteriorment tocà obres escrites per a la mà esquerra A partir d’aquest fet es dedicà a la docència i a la direcció orquestral El 1965 dirigí la Fundació Walter Naumburg i, amb Dina Koston, cofundà i codirigí el Theatre Chamber Players de Washington 1968-2003, un conjunt…

Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià Fedora 1898 és l’…

Gràcies a un gran talent innat i a un gran esforç, superà una coixesa que li dificultava la interpretació Es formà al Conservatori de Música de Barcelona amb Jordi Torras, Mercè Roldós i Joan Massià Posteriorment assistí als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klein i Gerald Moore Actuà en nombrosos festivals de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqués, s’Agaró i Torroella de Montgrí, i tingué presència internacional al costat de notables instrumentistes, com el flautista Jean-Pierre Rampal, els violoncellistes Radu Aldulescu i…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’Agaró per…