Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
José de Nebra
Música
Músic aragonès.
Vida Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos Amb Francesco Courselle Corselli tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos…
Jesús Guridi Bidaola
Música
Compositor basc.
Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…
Rodolfo Halffter Escriche
Música
Compositor castellà.
Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…
,
acordió
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…
Benet Casablancas i Domingo
Música
Compositor.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona 1973-80 amb Josep Soler i Sardà i Antoni Ros i Marbà És també llicenciat en filosofia 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història i ciències de la música per la mateixa universitat 2000, amb una tesi sobre l’anàlisi musical Becat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, estudià a Viena 1982-83 amb Friedrich Cerha i KH Füssl, entre altres La seva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradició musical, especialment del segle XX, que integra críticament com a base del seu llenguatge personal La influència serial i…
,
Juan del Encina
Música
Compositor, poeta i autor teatral castellà.
Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral, i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis per la universitat Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes Allí es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part de la seva obra…
música de Romania
Música
Música desenvolupada a Romania.
Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…
guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts amb mànec El mot guitarra ha estat aplicat a un ampli ventall d’instruments amb morfologies semblants La guitarra moderna té sis cordes, caixa de ressonància en forma de vuit, i fons pla que es prolonga en un mànec amb trasts Sempre ha estat present, tant en la música popular com en la música culta, i ha esdevingut un instrument de concert reconegut internacionalment amb un ampli repertori Morfologia i tècnica La caixa de ressonància de la guitarra és formada per…
teoria
Música
Conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…
música castellana
Música
Art musical de l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el cant de la Sibilla…