Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
octava
Música
Interval entre dues notes que abraça els vuit graus de l’escala diatònica.
També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons…
Robert Franz
Música
Compositor alemany.
Vida Rebé de la seva mare les primeres lliçons de piano, i posteriorment, en 1835-37, estudià teoria amb JCF Schneider a la ciutat de Dessau Tot i això, la seva formació musical fou bàsicament autodidàctica El 1841 es convertí en organista de la Ulrichskirche, i l’any següent fou director de la Singakademie a Halle Després de destruir les seves primeres composicions, incloses una missa i diverses obres instrumentals, envià el seu primer cicle de lieder a R Schumann, el qual aconseguí que es publiquessin el 1843 Tret d’algunes obres corals, R Franz s’especialitzà en la composició de lieder n’…
arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…
coma
Música
Interval musical molt petit, gairebé imperceptible per a l’oïda humana, que representa la desviació d’afinació d’alguns intervals respecte dels intervals justos.
Aquestes desviacions no són sempre les mateixes Així, en el sistema pitagòric, totes les quintes són justes tret d’una, la quinta del llop, la desviació de la qual respecte de la quinta justa s’anomena coma pitagòrica i és de 24 cents En el mateix sistema, la desviació de les terceres s’anomena coma sintònica i correspon a 22 cents
Shinichi Suzuki
Música
Pedagog japonès, creador del mètode Suzuki.
Fill del propietari d’una fàbrica d’instruments musicals que havia esdevingut la principal productora de violins del país, Suzuki estudià a l’Escola Comercial de Nagoya També estudià violí amb Ko Ando, un deixeble de Joseph Joachim Entre el 1921 i el 1928 completà els seus estudis a Berlín amb Karl Klingler, també alumne de J Joachim Quan tornà al Japó fundà el Quartet Suzuki, amb els seus germans, i l’Orquestra de Cordes de Tòquio Així mateix començà a dedicar-se a l’ensenyament del violí, per al qual desenvolupà nous mètodes L’observació que els nens petits aprenen amb facilitat l’idioma…
ressonància
Música
Estat en què es troba un sistema vibratori quan es mou sota l’efecte d’una excitació o força alternativa que té una freqüència igual a una de les seves freqüències pròpies.
La diferència entre el moviment del sistema en ressonància o fora de ressonància és que, per a una mateixa intensitat de força, l’amplitud en el primer cas és molt més gran En altres paraules, el sistema no oposa gairebé resistència Un esforç mínim condueix a una resposta màxima Un exemple quotidià es dona en els gronxadors dels parcs infantils per tal de mantenir l’oscillació amb un esforç mínim i un resultat òptim, cal sincronitzar els cops que s’hi apliquen amb la freqüència natural pròpia d’oscillació del gronxador L’existència de diverses freqüències de ressonància en un mateix sistema…
so/soroll
Música
Sensació que percep l’òrgan auditiu dels éssers humans i dels animals, provocada per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora, principalment a través de l’aire i a una velocitat de 330 metres per segon, a 0ºC.
El so es percep per mitjà de l’orella, i el sentit de l’oïda s’encarrega de transmetre al cervell tota la informació necessària per a convertir-lo en impulsos nerviosos a través del nervi auditiu Des del punt de vista físic, la diferència entre so i soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll El so, segons això, pot ser d’acuïtat determinada, quan és assimilable a una freqüència fixa equivalent a un nom de nota, i d’acuïtat indeterminada, quan la seva freqüència es mou dins…
consonància/dissonància
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Termes relatius i oposats amb què es qualifiquen els intervals o els acords.
Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…
Guido d’Arezzo
Música
Teòric de la música italià.
Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…
diapasó
Música
Instrument metàl·lic en forma de petita forca de dues puntes emprat fonamentalment com a patró per a l’afinació dels instruments musicals.
Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…