Resultats de la cerca

Vida Nascut en el si d’una família acomodada i fill de músic, estudià a Ferrara -un dels grans centres musicals de final del segle XVI- amb Luzzasco Luzzaschi, organista de la cort d’Alfons d’Este, fins que arribà a l’edat de vint anys En moltes de les seves obres manifestà l’agraïment als ensenyaments del seu mestre En la seva producció també és perceptible la influència de C Gesualdo, que visità la cort de Ferrara cap al 1594 A catorze anys ja era organista de l’Accademia della Morte d’aquesta ciutat italiana Gaudí de la protecció de Guido Bentivoglio, membre d’una poderosa família…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…

Alumne de Ferdinando Bertoni a Venècia, el 1787 es traslladà a Trieste, on fou mestre de clavicèmbal al Teatre San Pietro i mestre de capella de la catedral fins el 1790 En la seva activitat com a compositor destaquen les òperes La morte di Cleopatra 1791, Merope 1796, La morte di Mitridate 1796 o Il medico di Lucca 1797, realitzades en l’estil del final del segle XVIII Viatjà molt per seguir la representació de les seves òperes -és coneguda la seva presència a Londres per l’estrena d' Andromaca 1790-, i a Venècia entre el 1791 i el 1799 A partir d’aquest moment les dades sobre la seva vida…

Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre fou correcta, i es…

Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…

Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’època, especialment entre…

L’any 1540 publicà a Venècia una collecció de madrigals a quatre veus, Madrigali a quattro voci , dedicats al seu protector, el comte Federico Anguissola de Piacenza Probablement estigué vinculat a l’Accademia degli Ortolani, a la qual pertanyien alguns dels autors dels textos dels seus madrigals, entre els quals Luigi Cassola, AF Doni i B Gottifredi De les seves composicions conservades, n’hi ha per a teclat i de caràcter religiós Moltes d’elles foren trobades en un document al Castell’Arquato, circumstància que fa pensar que hi degué ocupar algun càrrec, segurament el d’…

Estudià a Bolonya amb GA Perti i GB Martini, i en 1752-53 entrà en la companyia teatral dels germans Pietro i Angelo Mingotti com a compositor i director, i viatjà a les principals ciutats d’Europa Des del 1755 visqué a Estocolm, on Frederic el Gran l’anomenà director de l’òpera italiana i de la música de la cort, càrrec que mantingué fins el 1771 Durant els anys següents decidí compondre òperes segons el model de la tragédie-lyrique establert per CW Gluck, en francès i també en suec, raó per la qual és considerat un dels fundadors del teatre musical a Suècia El 1773 s’inaugurà l’Òpera…

El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són, tècnicament, difícils…