Resultats de la cerca
Es mostren 712 resultats
Johannes Galliculus
Música
Compositor i teòric alemany.
Alguns estudiosos l’identifiquen amb Johannes Hennel de Dresden Estudià a Leipzig, on també inicià la seva activitat professional Allí publicà el 1520 el seu Isagoge de compositione , un tractat elemental de contrapunt dedicat al seu collega Georg Rhau L’obra tingué una gran acceptació, i el 1553 arribà a la sisena edició La major part de les edicions es feren a Wittenberg, al taller de G Rhau, i en dos casos aparegué amb el títol Libellus de compositione També escriví molta música litúrgica en llatí destinada a l’Església luterana, en un intent d’adaptar les formes catòliques…
Andy Kirk
Música
Saxofonista i líder d’orquestra nord-americà.
Després de tocar en diverses bandes, el 1929 arribà a Kansas City, on dirigí els Clouds of Joy, una orquestra itinerant que obtingué un gran èxit amb Until the Real Thing Comes Along 1936 La formació es dissolgué el 1948 després d’haver estat una de les millors de l’estil Kansas La personalitat de l’orquestra era en gran part determinada per les composicions i els arranjaments de la pianista Mary Lou Williams, d’altra banda excellent instrumentista Altres músics membres de l’orquestra foren Don Byas, Dick Wilson, Shorty Baker, Howard McGhee, Fats Navarro i, per un breu període,…
xarleston
Música
Ball d’origen nord-americà, variant del foxtrot, de tempo més ràpid que aquest -el tempo del foxtrot varia entre trenta i quaranta compassos per minut- i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere
abendmusik
Música
Nom que rebien els concerts vespertins de l’església de Santa Maria (Marienkirche) de Lübeck (Slesvig-Holstein), durant els segles XVII i XVIII.
D’origen incert, en la seva primera època els abendmusiken incloïen només música per a orgue i/o per a solistes instrumentals o vocals Sota la direcció de D Buxtehude -organista a Lübeck entre el 1688 i el 1707- assoliren el seu nivell més alt Aquest hi incorporà el cor i l’orquestra i arribà a compondre oratoris que hi eren específicament dedicats El finançament era a càrrec dels empresaris i comerciants de la ciutat Actualment, el terme s’usa per a referir-se a qualsevol concert fet en una església, especialment a la tarda o al vespre
Antonio Salieri
Música
Compositor italià.
Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa
Franck Pourcel
Música
Director d’orquestra francès.
Format com a violinista al conservatori de música de París, els anys quaranta entrà en contacte amb el jazz i actuà en diverses orquestres El 1953 creà la seva primera orquestra de música lleugera, i al llarg dels anys cinquanta i seixanta obtingué un gran èxit amb adaptacions orquestrals de cançons del moment, com ara Blue Tango i Limelight Assolí renom internacional amb l’orquestració del tema Only You , de The Platters, que arribà a incloure’s en les llistes d’èxits dels Estats Units També dirigí orquestres simfòniques i enregistrà obres de Mozart i Beethoven
Aleksandr Nikolajevič Skr’abin
Música
Compositor rus.
Deixeble de Tanejev al Conservatori de Moscou, d’on fou professor de piano l’any 1898 Cercà un acord sintètic, l’anomenat acord místic, format per sis notes de la sèrie dels sons harmònics El seu influx en la música russa arriba fins el 1930 El seu catàleg comprèn unes setanta obres, moltes per a piano De les deu sonates destaquen la tercera i la quarta En el camp simfònic, les obres més característiques són el Poema diví o Tercera Simfonia 1940, el Poema de l’èxtasi 1908 i Prometeu o Poema del foc 1911, que és la Cinquena Simfonia
Romancerillo catalán
Música
Col·lecció de cançons tradicionals catalanes publicada per Manuel Milà i Fontanals el 1882 a Barcelona, la més completa i la més seriosa de les aparegudes a Catalunya al segle XIX.
Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de…
Nicolás Quevedo Rachadell
Música
Compositor i director colombià d’origen veneçolà.
Arribà a Colòmbia juntament amb les tropes de Simón Bolívar, de qui fou ajudant de camp Tingué un important paper en la vida musical de Bogotà Era director d’orquestra i, com a tal, desenvolupà una intensa activitat al costat d’E Price, amb qui el 1847 fundà la Sociedad Filarmónica a Bogotà, institució que posseïa una orquestra i una escola de música Amb aquesta darrera Quevedo començà una important tasca pedagògica Participà en la creació de la primera publicació musical colombiana, la "Lira Granadina" El seu fill, Julio Quevedo Arévalo, fou una de les figures més interessants…
Joan Calvet i Taulé
Música
Compositor i organista català.
Rebé les primeres lliçons musicals amb el mestre Josep Rodés i el 1857 obtingué el primer lloc en les oposicions per a cobrir la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona Però no arribà a prendre possessió del càrrec, perquè el jurat l’atorgà a l’aspirant que havia quedat segon Llavors Calvet presentà un plet contra els membres del tribunal, procés que resultà traumàtic i infructuós Finalment fou nomenat organista del monestir de Santa Clara Se’n conserva una sèrie d’obres d’estils diversos, com ara una missa de rèquiem i una missa de glòria, totes dues per a…