Resultats de la cerca

A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel  1924-27, a qui admirava profundament Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel , en collaboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès A banda de la influència de Ravel, fou molt…

Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École Normale de…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bruges El 1960 ingressà al Reial Conservatori de Brusselles, on estudià amb Maurice Raskin i es diplomà l’any 1964 A partir del 1970 començà a estudiar viola de gamba de manera autodidàctica Membre de l’Ensemble Alarius de Brusselles del 1964 al 1972, aviat collaborà amb altres especialistes en música barroca, com Anner Bylsma, Frans Brüggen, René Jacobs i Gustav Leonhardt L’any 1972, amb l’encoratjament d’aquest últim, fundà una orquestra barroca, La Petite Bande, que pren el nom de la petita orquestra de JB Lully a la cort de Lluís XIV Amb La…

Es remunta al període en què Pau Casals visqué exiliat en aquesta població de la Catalunya del Nord i, engrescat pels seus amics, decidí trencar la seva negativa d’actuar en públic en senyal de protesta i oferí una sèrie de concerts en commemoració dels 200 anys de la mort de JS Bach Des de llavors, cada any, del 26 de juliol al 13 d’agost, l’abadia romànica de Sant Miquel de Cuixà acull els concerts d’aquest esdeveniment Els objectius del festival són difondre el repertori de música de cambra, amb especial atenció al violoncel i els seus intèrprets reunir a Prada diferents artistes per tal…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…

Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, amplià els estudis de cant amb J Albareda i JF Puig Rebé classes magistrals de P Schilhawsky, L Egger i C Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de JM Lamaña i E Gispert, i ha estat membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona 1964, la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia 1977 Entre el 1962 i el 1972 collaborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de Barcelona, sota…

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus…

Inicià els estudis de música amb la professora C Vilella Més tard, a Barcelona, estudià el grau superior de piano sota la guia de J Gibert i Camins Posteriorment es traslladà a Alemanya, on residí durant nou anys i on amplià i perfeccionà els seus coneixements amb M Pinter, C Arrau i R de Silva Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals —destaquen els dels concursos d’Aarhus Dinamarca, 1967 i el de Múnic 1962—, oferí recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica Com a solista, actuà amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l…