Resultats de la cerca

Estudià cant a Nova York i debutà el 1940 en un concert a Ràdio Columbia Durant la dècada dels anys quaranta treballà en el programa radiofònic "Eileen Farrell presents", abans de debutar el 1947 a l’escenari del Town Hall de Nova York Tres anys més tard interpretà una reeixida versió de concert de Wozzeck , d’A Berg, al Carnegie Hall i finalment debutà al Metropolitan el 1960, any en què entrà al cos estable de la companyia del teatre després d’haver-se presentat amb èxit a San Francisco com la Leonora d' Il Trovatore Ocasionalment també actuà a Europa, especialment a l’Òpera de Roma, on…

Estudià pintura, escultura i arquitectura a Viena i, el 1900, ingressà a l’Escola de Belles Arts de París El 1910 començà a experimentar en una notació del moviment per tal d’alliberar la dansa de la música El 1913 obrí un taller de dansa a Munic, i poc després una escola a Monte Verità, a Ascona Itàlia Després de la Primera Guerra Mundial tornà a Alemanya, on obrí diversos centres Laban El 1936 les autoritats del nacionalsocialisme, interessades per les seves composicions plàstiques i moviment de massa, li encarregaren l’organització dels jocs olímpics El 1937 fugí d’Alemanya per establir-se…

Format amb V Romero i J Talens, continuà els seus estudis al Conservatori de València i al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Panyella Ha estat solista de la Banda Municipal de Madrid L’any 1977 ingressà per oposició al Cos de Músiques Militars Des del 1993 és membre de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de la qual és assistent solista Forma part de diversos grups de cambra com el Quintet de Vent Harmonia 1986 i Barcelona 216 1987, especialitzats en música contemporània, amb els quals ha fet nombrosos enregistraments És coautor d’un disc de…

Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que representessin…

Des de ben petit mostrà una gran facilitat per a les matemàtiques El 1670 es traslladà a París, on fou alumne de J Rohault La seva formació, però, fou essencialment autodidàctica Gràcies al mecenatge de Madame de la Sablière fou nomenat maître de mathématiques des pages de la Dauphine , i el 1686, professor de física al Collège de France Potser per les seves dificultats auditives congènites es dedicà a l’estudi de l’orella humana Considerat el fundador de l’acústica musical, fou el primer que fixà el nombre exacte de vibracions d’un cos sonor i analitzà el fenomen dels harmònics La seva…

S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot produir un…

Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic Destaca en l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats, generalment set, un per…