Resultats de la cerca

El fenomen de la música ambiental no és nou, i només cal pensar en l’ús que des de fa segles s’ha fet de certes músiques militars o religioses No obstant això, ha estat al llarg del segle XX que aquest tipus de música s’ha vist extremament potenciat gràcies als nous mitjans de reproducció sonora La indústria de les músiques ambientals es nodreix generalment de melodies ja existents, tot i que sovint les adapta i modifica per a aquesta nova funció El principal punt de partida de les músiques ambientals el constitueix l’anomenada música funcional o muzak , desenvolupada als EUA durant els anys…

Fundada el 1682, només un segle més tard ja era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país És lògic, doncs, que ja hi hagi notícies dels primers concerts públics el 1757 Al principi del segle XIX a la ciutat treballaven els compositors Raynor Taylor 1747-1825, un dels fundadors de la Musical Fund Society, entitat que entre el 1820 i el 1858 organitzà molts concerts Benjamin Carr 1768-1831, que promogué la publicació del "Musical Journal", dedicat a la difusió de la música anglesa i americana de l’època i Alexander Reinagle 1756-1809, autor de les primeres sonates…

Les primeres notícies d’alguna activitat musical a la ciutat es refereixen a la presència d’orgues i carillons a les esglésies i a la prohibició, el 1574, d’emprar-los durant els serveis religiosos Gairebé deu anys després, la Haia fou la residència del govern, i això afavorí el desenvolupament de les activitats culturals Els primers concerts públics foren organitzats per l’organista de cort C Hacquart a partir del 1679 En aquella època, la música de la ciutat era d’origen principalment francès, com ho testimonia també la presència d’un teatre d’òpera francesa, però al segle…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida Estudià violoncel i composició al Conservatori de París Exercí com a professor de l’Escola Normal de Música de l’esmentada ciutat, i com a director de l’Escola d’Art Martenot de Neuilly Creà l’instrument electrònic ones Martenot , que presentà a l’Òpera de París l’any 1928, l’únic d’aquella època que encara s’utilitza Molts compositors escriviren obres per a ones Martenot, com D Milhaud, O Messiaen, A Jolivet, A Honegger o E Varèse, entre d’altres El mateix inventor, juntament amb la seva germana Ginette, era concertista d’aquest instrument També amb la collaboració de…

Influït pel naixent rock-and-roll i el moviment beat , el 1961 es traslladà a Nova York, on començà la seva trajectòria artística imitant Woody Guthrie , i adoptà el seu nom artístic, inspirat en el poeta gallès Dylan Thomas Amb un repertori inspirat en la música folk i el blues , fou un dels principals intèrprets, lletristes i compositors de la cançó de protesta Embolcallat d’un cert misticisme, el contingut social de les seves cançons li donà fama mundial i esdevingué un personatge carismàtic d’aquella època i del moviment juvenil Mostra de la seva popularitat fou la gran…

Vida Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L Rossi composició, B Cesi piano i M Ruta harmonia fins el 1874 Dos anys després compongué la seva primera òpera,  Chatterton , de la qual també havia escrit el llibret Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el collocà a la cort reial del Caire A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li aconseguí un…

Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara…

En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…

S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’hi ha hagut…