Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
fons

Fons del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de la caixa de ressonància dels instruments cordòfons oposada a la taula harmònica i a la part de l’instrument des d’on s’accionen les cordes.
En els instruments de tipus cítara piano, el fons és parallel a la taula harmònica, a la qual se subjecta mitjançant els costats En els cordòfons amb mànec violí pot no ser totalment parallela a la tapa i se subjecta amb els riscles Es construeix d’un material diferent del de la taula harmònica, ja que la seva funció és més estructural que sonora
jocs de fons
Música
En l’orgue, registració formada pel conjunt dels jocs labials, excloent-ne, però, les mutacions i les mixtures.
Engloba les tres famílies principals la dels flautats, la de les flautes i la de les gambes, en les tessitures de 32', 16', 8’ i 4' Alguns autors hi inclouen també els jocs de 2' D’altres, com ara Jordi Alcaraz, hi afegeixen encara els d’1' Són la base sonora de l’instrument De gran contrast amb els jocs que formen el ple de l’orgue i amb els de la llengüeteria, els jocs de fons constitueixen una registració molt pròpia de la música romàntica
jocs de fons
Música
Jocs principals de l’orgue, de 16′, 8′, 4′, i 2′.
El nom prové de llur funció de base sonora
Antoni Parera Fons
Música
Compositor, pianista, cantautor i productor discogràfic.
Format als conservatoris de Palma i València, rebé lliçons de piano de Rosa Sabater A la seva música, sempre hi són presents els colors mediterranis i els accents de la música tradicional de Mallorca, com també un lirisme de gran intensitat i força comunicativa Amb una àmplia producció de lieds , en el seu catàleg destaquen l’ambiciós cicle Les trente-trois noms de Dieu 2007, sobre un text de Marguerite Yourcenar, i la cantata El rei Jaume I , obra d’encàrrec del Consell de Mallorca, estrenada l’any 2004 a la capital balear Com a productor discogràfic, àmbit en què gaudeix d’un gran prestigi…
Lluïsa Fons i Ruiz
Música
Soprano valenciana.
Començà la seva formació musical amb el seu pare i el 1879 es traslladà a Madrid per perfeccionar estudis de cant a l’Escuela Nacional de Música Alumna destacada, guanyà el premi de cant instituït per la cantant Cristina Nilsson El 1884 debutà al Teatro Real de Madrid amb El barber de Sevilla , de G Rossini La seva actuació fou un èxit complet i la crítica li dedicà molts elogis Cantà en diversos teatres de França i Itàlia i el 1889 l’empresari del Gran Teatre del Liceu Albert Bernís la contractà per a actuar a Barcelona amb l’òpera Lucia de Lammermoor , de G Donizetti A partir d’aquell…
mandolina

Mandolina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit instrument de corda pinçada de caixa piriforme amb fons bombat i mànec curt.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La taula harmònica té una obertura central i presenta un petit desnivell a l’altura del pont El mànec és dividit en trasts fixos de metall i el claviller és pla, amb forma de pala, amb les clavilles situades a la part posterior Les cordes se subjecten amb uns botons que hi ha a la part inferior de la caixa Pertanyent a la família de la mandola , apareix amb caràcters propis al final del segle XVII La més antiga és la mandolina milanesa, amb sis ordres de cordes dobles de tripa que es pinçaven amb els dits La seva…
chitarrone

Chitarrone
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de cos gran i fons bombat, amb mànec molt llarg i dos clavillers.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…
ànima

Ànima d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En certs instruments d’arc, com ara els de les famílies del violí i la viola, petita peça cilíndrica de fusta, situada dins la caixa de ressonància, verticalment entre la tapa harmònica i el fons, prop de la vertical del peu del pont corresponent al registre agut.
S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins L’operació de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina