Resultats de la cerca

El seu nom en occità és Bordèu i en francès Bordeaux Els monestirs occitans conrearen la música des de temps antics, i els trobadors sovintejaren aquesta ciutat Les principals esglésies -Sant Andreu i Sant Miquel- tenien escoles de cant i organistes La cort de l’arquebisbe fou el centre musical de Bordeus durant la Baixa Edat Mitjana El conreu de la música en l’àmbit privat era corrent i els salons literaris i artístics foren nombrosos entre els segles XVII i XIX Al llarg del segle XVIII la música religiosa decaigué i les societats formades per afeccionats o les confraries de…

Estudià amb Viotti a París, on fou professor de violí del conservatori des del 1795 Residí 1803-08 a Peterburg, on fou primer violí de cambra del tsar Alexandre I Havent tornat a París, assolí una gran fama Deixà 24 Caprices per a violí, 13 concerts i un cèlebre Andante con variazioni És considerat un dels pares de l’escola moderna del violí

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge contrapunt, Pessard harmonia i G Fauré composició, i posteriorment en fou professor de composició 1935-40 abans de retirar-se a Bordeus Compongué una música molt marcada per la de G Fauré i C Debussy, i obtingué en alguns casos un èxit notable Cantegril , òpera en quatre actes En el seu catàleg es troben peces per a orquestra Nocturne de printemps , 1920 Le petit faune , 1954, música vocal Sur quelques vers de Virgile , per a cor i orquestra, 1937 i música de cambra Quartet de corda núm 2 , 1953, entre d’altres

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística per a cadascuna…

Treballà en una escola per a sordmuts de Bordeus, on perfeccionà el mètode d’ensenyament de les ciències Posteriorment es dedicà a l’educació musical i se centrà sobretot en l’aprenentatge de la notació en xifres amb l’objectiu que els alumnes llegissin i reproduissin instantàniament la partitura Presentà les seves idees a Exposition d’une nouvelle méthode pour l’enseignement de la musique 1818 Els bons resultats l’encoratjaren a fundar una escola de música el 1819, i el seu mètode, perfeccionat per alguns dels seus deixebles, gaudí d’una gran difusió mètode Galin-Paris-Chevé

El compositor Roger Ducasse, amic de la seva família, guià les seves primeres passes Després d’aconseguir els primers premis de piano i percussió al Conservatori de Bordeus, i d’estudiar pel seu compte cant coral i orgue, a quinze anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Jean Doyen, Nadia Boulan-ger i René Le Rouy Aquest mateix any guanyà el primer premi del Concurs de Piano de Ginebra A partir d’aquest moment inicià una important carrera concertística en diversos països europeus, Amèrica i l’Extrem Orient Des del 1956 és titular del gran orgue de Notre-Dame-des-…

Estudià cant a París i el 1920 debutà a l’Òpera de Niça Dos anys més tard cantà el Rèquiem de G Fauré a la capital francesa El mateix 1922 fou contractada per l’Òpera de París, on cantà una petita part en Hérodiade J Massenet Combinà les seves actuacions a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, i altres actuacions a Brusselles, Montecarlo, Niça, Nàpols, Barcelona i fins i tot Buenos Aires, ciutat on estrenà les Sadko de N Rimskij-Korsakov Especialitzada en el paper de Mélisande, a més de les seves aparicions teatrals també realitzà esporàdiques incursions…

El 1881 fundà l’associació Les Nouveaux Concerts, anomenada aviat Concerts Lamoureux, que esdevingué un dels elements més destacats de la vida musical de París Hi donà a conèixer obres de Wagner i d’autors joves francesos L’orquestra ha continuat actuant després de la seva mort el 1902 visità Barcelona

Fou deixeble de GB Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790 El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L van Beethoven, de qui el 1812…

Fill d’un fabricant de violins, començà a estudiar aquest instrument de molt jove El 1734 la seva família es traslladà a París Debutà el 1741 en els cicles del Concert Spirituel, on desenvolupà la seva carrera i de l’orquestra del qual acabà essent director i, posteriorment, administrador 1773-77 Considerat el principal virtuós del violí del seu país -fou anomenat "el Tartini francès"-, des del 1760 inicià la publicació de les seves obres En sobresurten sis concerts per a violí, sis sonates per a violí sol i els estudis per a violí Vingt-Quatre matinées Destacà també com a docent i, des del…