Resultats de la cerca

De petit aprengué de tocar l’arpa celta antiga, i a 11 anys actuà a l’Olympia de París S'interessà per la música tradicional celta i la féu conèixer amb els instruments genuïns Amb la seva tasca de reivindicació popular, desvetllà el sentiment d’identitat del poble bretó i s’identificà amb tota la cultura cèltica A partir del 1970 actuà amb un conjunt instrumental en el qual combinava els instruments antics —i l’arpa celta— amb instruments propis de la música rock , fórmula que el féu molt popular entre el jovent de tot el món Ha enregistrat diversos discs

Estudià a París amb Halévy, i fou premi de Roma el 1844 Professor al conservatori de París 1866-80, escriví òperes i òperes còmiques, com Galathée 1852, Les noces de Jeannette 1853 estrenada a Barcelona el 1866 i Paul et Virginie 1876

Deixeble de CFranck i amic d’AMagnard Dirigí els conservatoris de Nancy 1894-1919 i d’Estrasburg 1919-29 Emprà elements del folklore bretó en obres com Le Pays , òpera que estrenà a París 1913 Deixà també cinc simfonies, peces religioses i una música de cambra destacada, poemes simfònics, etc

La primera originalitat de la música bretona consisteix en el seu sistema modal Utilitza tretze modes diferents, alguns d’anàlegs als antics modes grecs, bé que no en procedeixen, més els modes major i menor Les melodies vocals antigues, cançons i càntics, ofereixen els exemples més concloents d’aquest sistema Louis Albert Bourgault Ducoudray 1840-1910 féu en aquest camp investigacions decisives La cançó popular, sigui balada històrica, cançó d’amor o de dansa, ha tingut sempre un lloc d’excepció a Bretanya, i s’ha modernitzat amb cantants compositors molt apreciats Cada vegada hi ha més…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…

El terme es fa servir generalment per a designar un conjunt de músiques populars provinents bàsicament d’Irlanda, Escòcia, Galles, l’illa de Man, Bretanya França, Galícia, Astúries i també d’alguns llocs del Canadà Pel que fa a Galícia, aquest concepte ha trobat un terreny ben adobat en la visió idealitzada de la cultura celta que ha caracteritzat el nacionalisme gallec des de la segona meitat del segle XIX Aquesta tendència també s’observa a Astúries, tot i que d’una manera menys marcada Així com els historiadors tenen clar que el terme celta referit a la població de la Gran Bretanya d’…