Resultats de la cerca

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez fundador del segell discogràfic Zeleste, Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc La sala tancà definitivament les portes el 5 d’octubre del 2000

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les…

Fou fundat a Gràcia el 1942 per Àngel Colomer i del Romero, juntament amb altres que, com ell mateix, havien cantat en un cor de Sant Felip Neri de Gràcia abans de la Guerra Civil Espanyola L’Orfeó Laudate nasqué a l’empara de la parròquia del Pilar de Barcelona, situació que durà fins el 1946, any en què pogué establir-se en un local propi al carrer d’Aribau El 1950 es tornà a traslladar, aquesta vegada al carrer d’Enric Granados, on encara roman Des del primer moment l’Orfeó Lautade es concentrà en la cançó popular catalana i la música coral del gran repertori La…

Joan Chassaigne, empresari francès, s’installà a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees…

La seva sonoritat divergeix de la del piano, ja que normalment no té apagadors i els martells són recoberts de cuir Molt emprat pels músics de carrer a partir del segle XIX, la seva invenció s’atribueix a l’anglès Joseph Hicks La seva construcció fou durant molt temps italiana i anglesa, i la major parts dels seus fabricants a Anglaterra foren d’origen italià

Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana A més de l’…

El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…

Escrita generalment en compàs de 3/2, conté el mateix tipus de frase regular que apareix al saltarello El seu nom podria derivar del mot italià calle 'carrer petit', ’camí' En un poema escrit cap al 1420, Prudenzani parlà de " calate maritima et compagnia ", fent referència segurament a un tipus de danses cantades corrents a l’època A la cort de Florència, es ballà fins el 1615 Se’n conserven pocs exemples, la majoria inclosos en el llibre de peces per a llaüt de GA Dalza 1508 i en el de tabulatura per a guitarra de G Montesardo 1606

Disposa de tres sales la principal, amb capacitat per a 2800 espectadors la de recitals, per a 1200, i la de cambra, per a 250 Fundada pel mecenes Andrew Carnegie, s’inaugurà el 1891 amb la interpretació de la Marxa solemne , de PI Cajkovskij, dirigida per W Damrosch Hi han passat totes les grans figures i orquestres del segle XX i s’hi han estrenat obres dels millors compositors europeus i americans També s’hi han fet concerts de jazz i de música popular, dansa, conferències i mítings polítics i ideològics Entre els artistes catalans que hi han actuat destaquen Pau Casals, Alícia de Larrocha…

És la publicació periòdica musical més antiga de Catalunya de la qual es té notícia Fundada i dirigida per Eduard Domínguez de Gironella, tenia la redacció al carrer de Sant Pau, 84 Sortia amb periodicitat setmanal i constava de quatre pàgines amb un format de 32 cm per 21,5 cm Cada exemplar anava acompanyat d’una partitura El primer número aparegué el 5 de gener de 1845, i el darrer, el 2 de maig del mateix any Com a suplements publicà, en forma de fascicles, un mètode de flauta i el Tratado completo i razonado de armonia práctica , d’A Rejcha, traduït pel mateix Domínguez de…