Resultats de la cerca

Respecte de la generació anterior G Puccini, P Mascagni, R Leoncavallo, s’observa la creixent pèrdua d’importància de l’òpera com a gènere central de la música italiana Els principals representants de la Generazione dell’ottanta són F Alfano, A Casella, GF Malipiero, I Pizzetti i O Respighi, entre d’altres No formen, de cap manera, un grup unitari i entre ells hi ha sovint diferències tan grans com els punts que puguin tenir en comú, si no més La Società Italiana di Musica Moderna, creada per Casella l’any 1917, tingué com a membres la majoria dels compositors esmentats i durant…

Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…

Inicià la seva formació el 1505 com a cantant a l’església de l’Annunziata de Florència, on rebé, a més, instrucció particular per part del compositor Bartolomeo degli Organi Fou amic d’Andrea del Sarto, que pintà els retrats de tots dos, juntament amb el de l’arquitecte Il Sansovino, als frescos de l' Adoració dels Mags de l’església de l’Annunziata Entre els seus amics florentins hi havia nombrosos escriptors involucrats en la revolta republicana contra els Mèdici del 1521, i que Layolle acollí a Lió com a refugiats, ciutat en la qual el compositor s’havia establert aquell mateix any,…

La seva composició varia entre 3 i 30 components, fet que possibilita que pugui abordar un ampli repertori, centrat molt especialment en obres dels ss XVII i XVIII El 1994 aconseguí diversos premis internacionals gràcies a l’enregistrament discogràfic de Les quatre estacions , de Vivaldi, al qual seguiren altres èxits, com la gravació d' Il cimento dell’armonia e dell’inventione 1995 un recital de concerts de Vivaldi, amb la collaboració de Christopher Coin 1996 els Concerts de Brandemburg 1997, de JSBach, i un disc amb obres de Biber i Locke 1998 El 2001…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es graduà en piano i composició Fou director dels conservatoris de Càller Sardenya 1931-39, Venècia 1952-60 i Roma 1960-72 Entre el 1972 i el 1976 presidí l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fundà el conjunt I virtuosi di Roma i el Teatro dell’Opera da Camera 1956 Publicà, entre altres estudis històrics, la Storia e guida dell’interpretazione degli abbellimenti dall’epoca gregoriana a Verdi 1942 Com a compositor realitzà diverses obres per a conjunt simfònic i de cambra Contribuí de manera especial a la difusió i l’…

Sobresurten, per llur decoració escultòrica, les dues de la catedral de Florència 1433-39, una de Lucca della Robbia i l’altra de Donatello Museo dell’Opera del Duomo

Mestre de capella de la catedral de Salò i de Mòdena 1586-87, revisà el Graduale Romanum 1591 La seva polifonia religiosa motets, misses i himnes s’inspira en els principis severs de la Contrareforma, mentre que en les seves obres vocals canzonette, villotte , madrigals, etc hi ha una síntesi dels estils anteriors i són plenes d’alegria La seva comèdia L’Amfiparnaso pertany a la línia de la commedia dell’arte

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Collaborà amb el poeta GD’Annunzio en l’òpera Fedra 1915 i li musicà també La figlia di Iorio 1954 Amb aquestes i Debora e Jaele 1922 estrenada a Barcelona el 1955, Lo straniero 1930, Assassinio nella cattedrale 1958 estrenada a Barcelona el mateix any i Il calzare d’argento 1961, es mostrà vinculat a la tradició dramàtica italiana Fou també crític, director d’orquestra i professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma des del 1936 També deixà un Concerto dell’estate i dos quartets de corda 1906, 1933 Es retirà amb l’òpera Clitemnestra 1965

Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810…