Resultats de la cerca

Vida Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1839 viatjà a París, on estudià la poesia provençal, prenent com a base els manuscrits conservats Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres el 1845, a partir de l’any següent fou catedràtic d’estètica i història de la literatura a la Universitat de Barcelona També es dedicà a la crítica literària i de l’art i a l’estudi de la literatura catalana, castellana i d’altres països europeus, com Itàlia, França, Occitània, Alemanya i Anglaterra Personatge important de la…

Té el seu origen a l’Institut Espanyol de Musicologia, fundat a Barcelona el 1943 per Higini Anglès La seva finalitat és l’estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars Ha estat dirigit per Higini Anglès 1943-69, Miquel Querol 1969-82, Josep Maria Llorens 1982-89, José Vicente González Valle 1989-98, Josep Pavia i Simó 1999 i Antonio Ezquerro Estebán des del 2000 Des del 1946 publica un Anuario Musical i les colleccions “Monumentos de la Música Española” des del 1941 i “Música Poética” collecció discogràfica de música antiga, des del 2005 Compta amb una biblioteca…

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…

Consta com a segona edició de les Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos 1853, bé que amplia enormement el nombre de cançons transcrites —sovint amb múltiples variants— o resumides Milà volia completar-la amb un segon volum teòric, que no arribà mai a aparèixer El 1896 hom canvià la portada d’alguns exemplars de l’edició del 1882, fent-los constar com a volum VIII de les Obres completes de Milà El 1926, Francesc Pujol i Joan Puntí publicaren, partint de notes inèdites de Milà, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán de…

Vida Estudià al seminari de Tortosa i fou ordenat el 1956 La seva afició per la música el portà a estudiar harmonia a l’Escola Superior de Música Sagrada de Madrid i a prendre lliçons de cant amb C Badia, C Sàbat i A Capella Feu la llicenciatura i el doctorat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, ciutat on fou canonge de la catedral i investigador titular emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals La seva tesi doctoral, La música a la Catedral de Barcelona durant el segle XVII 1986 i…

Generalment utilitza la llengua castellana i és de caràcter profà, tot i que a partir del segle XVI començaren a ser freqüents els de temàtica religiosa A l’origen es tractava d’una cançó breu, sovint d’arrel popular, utilitzada com a tornada o refrany i alternada amb una o diverses estrofes o cobles Amb el temps el terme començà a designar la composició sencera, molt freqüentment tractada polifònicament, i esdevingué el principal gènere musical del Renaixement ibèric Les colleccions més importants de villancicos polifònics a tres i quatre veus es troben en el Cancionero Musical de Palacio i…

Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…

Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent,…

Les balades tradicionals narren una història o un fet de manera condensada però completa, generalment fent referència a esdeveniments tràgics, amors o llegendes religioses, amb recursos efectistes i, sovint, amb la intervenció de diàlegs A partir de la repetició de determinades fórmules, i amb simplicitat expositiva, aconsegueixen una retòrica dramàtica molt eficaç La transmissió oral situa les balades en un procés continu de recreació i transformació tant dels versos com de la melodia, que s’adeqüen a estils melòdics de diferents èpoques Tant a Europa com a l’Amèrica del Nord presenten…