Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
música indonèsia
Música
Art musical conreat a Indonèsia.
Té un parentiu estret amb el de Cambodja, Tailàndia i Laos Els seus focus principals són l’illa de Java i la de Bali música balinesa, de formes més complexes S'ha mantingut remarcablement pura, no solament en el camp religiós, sinó en la dansa i en la música per a teatre o titelles Aquesta música tradicional, d’origen hindú, data almenys del segle VIII i no fou torbada per la penetració musulmana del segle XVI Es basa en dos sistemes, el slendro , pentatònic, i el pelog , heptatònic els instruments són adaptats a l’un o l’altre i formen una orquestra gamelan en la qual un grup de quatre…
música d’Indonèsia
Música
Música desenvolupada a Indonèsia.
Indonèsia constitueix l’arxipèlag més gran del món, amb unes 14000 illes i uns 200 milions d’habitants La població és principalment d’origen malai o indonesi, amb grups melanesis i papús a l’interior de quasi totes les illes Si a aquesta varietat cultural s’hi afegeixen les diverses influències històriques —la cultura índia i la islàmica, primer, i l’occidental, després—, el resultat és una realitat cultural força complexa Dins d’aquesta diversitat, però, hi ha elements i pràctiques comuns, reveladors d’una unitat cultural i artística A Indonèsia la música no es considera una activitat…
Adrian Jan Pieters LaRue
Música
Musicòleg nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa Japó Fou professor al Wellesley College 1942-43 1946-57 i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971 També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia 1966-68 Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia Entre les seves obres destaquen, a part de la seva…
Henk Badings
Música
Compositor holandès.
Músic de formació autodidàctica, els seus estudis amb Pijper l’estimularen a compondre una primera simfonia que arribà a ser interpretada per l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam el 1930 i que despertà un gran interès entre el públic i la crítica Aquest brillant inici, juntament amb la seva Simfonia número 2 1932, li obrí les portes com a professor de diferents centres musicals, fins a l’obtenció de la plaça de director del Conservatori Estatal de la Haia 1942-45 El mestratge en la disciplina d’acústica a la Universitat d’Utrecht li suposà el reconeixement de la seva obra musical, i el…
Mantle Hood
Música
Etnomusicòleg nord-americà.
Després d’haver estudiat música a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA es doctorà, sota la direcció de Jaap Kunst, amb un treball sobre els sistemes modals javanesos 1954 Fou l’introductor dels estudis d’etnomusicologia a l’UCLA el 1954, i el 1961 fundà, a la mateixa universitat, l’Institute for Ethnomusicology, de gran renom Fou un dels principals especialistes en música javanesa i balinesa i autor de nombrosos articles i llibres, entre els quals The Ethnomusicologist 1971, que ha tingut una gran influència en la disciplina etnomusicològica Hood donà molta importància a l’…
Jaap Kunst
Música
Etnomusicòleg holandès.
Nascut en el si d’una família de músics, començà a estudiar violí essent encara infant, i de molt jove s’interessà per la música tradicional del seu país El 1917 es doctorà en dret i començà a treballar en aquesta especialitat, però dos anys després formà un trio de cordes i decidí anar a les aleshores Índies Orientals holandeses per oferir concerts i impartir conferències Durant aquesta gira per Java i Sumatra descobrí la música de gamelan i n’emprengué l’estudi des de la perspectiva etnomusicològica Del 1930 al 1934, per encàrrec del govern i mitjançant diversos treballs de camp per l’…
angklung

Les melodies de l'angklung, que es toca normalment en grups de tres o més instruments, acostumen a acompanyar les danses locals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument format per dos o tres tubs de bambú de diferents mides -que sonen en ser sacsejats- amb una obertura a l’extrem superior tallada en forma de llengüeta que permet d’afinar-los.
En la classificació Hornbostel-Sachs, és considerat un idiòfon de sacseig Els tubs són suspesos dins un marc construït amb varetes de bambú, i sostinguts per la base dins un fragment transversal de la mateixa canya És propi d’Indonèsia, on grups d’intèrprets n’utilitzen diversos disposats en sèrie i afinats segons les cinc notes base del gamelan A l’est de l’illa de Java també es coneix amb el nom d’ angklung una varietat de xilòfon feta amb tubs tallats de la mateixa manera
música javanesa
Música
Art musical conreat a l’illa de Java.
És el nucli principal de la música indonèsia i ha influït sobre els costums musicals de les illes properes música balinesa Probablement provinent de la Xina, empra dues escales musicals la pentatònica o slendro i l’heptatònica o pelog La formació orquestral és, com a la resta de l’arxipèlag, el gamelan, i la música va unida sovint a les danses, no tan elaborades com les balineses, i a les representacions teatrals amb persones o amb titelles de fusta o de cuir wajang Modernament hom ha creat a Solo el conservatori Karawitan per a estudis musicals
Domenico Alaleona
Música
Musicòleg, director i compositor italià.
Format al Liceo di Santa Cecilia i a la Universitat de Roma, fou un dels impulsors de la musicologia italiana Tot i que destacà en el camp teòric, especialment en la recerca sobre l’oratori del segle XVII, no oblidà la composició La seva òpera Mirra 1910-13, construïda a partir d’un sistema basat en una divisió de l’octava musical en cinc parts en una forma semblant a la usada en la música d’Indonèsia, és una de les peces més importants de la seva producció Compongué també un rèquiem a quatre veus 1920 i diferents peces instrumentals
xilòfon
Xilòfon
© Fototeca
Música
Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom colpeix amb…