Resultats de la cerca

La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall

La proposta incloïa diverses activitats, que es realitzaven alternadament interpretació de cançons, recitació de poemes i estrena d’obres sobre textos de poetes com J Verdaguer, A Mestres, J Maragall, JM de Sagarra, J Carner i T Garcés, als quals es dedicaven les sessions Així mateix, complementà les sessions líriques amb concerts de música de cambra

És, en realitat, una noia raptada a Itàlia —país evocat en el lied Kennst du das Land wo die Zitronen blühn ‘Coneixes el país dels llimoners en flor', musicat per Beethoven, Schubert i Wolf, i traduït al català per Joan Maragall— pels zíngars i rescatada per Meister Basant-se en la seva història, A Thomas compongué una òpera homònima, amb llibret de M Carré i J Barbier 1866 fou estrenada a Barcelona el 1875

Deixeble d’FHiller a Colònia, Wagner el féu ajudant seu per posar en escena Parsifal 1882 En 1885-87 fou catedràtic de teoria musical al conservatori del Liceu de Barcelona Com a entreteniment, posà música a un text traduït al català per Maragall amb el títol Ton i Guida de la seva cunyada AWette basat en un conte infantil en resultà l’òpera Hänsel und Gretel 1893 Escriví altres òperes, en un estil influït per Wagner

Compost expressament com a himne de l’ Orfeó Català , fou estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera Estigué interdit del 1939 al 1960

Sorgí de la unió de Martí Sales veu i guitarra, Guillem Caballero teclats i cors, Uri Caballero guitarra i Xavi García bateria El nom del grup alludeix a la cultura gitana sirla significa “navalla” en romanó i a la música surf Debutà amb el disc LP 2010, orientat cap a un rock de garatge de sonoritat crua, amb influències del soul i amb un llenguatge que barreja girs colloquials i cultes, amb cites a J V Foix i Joan Maragall El 2011 publicaren el segon disc, Romaní, semen i sang

Formada inicialment en les disciplines de piano, composició i direcció, amplià el seu horitzó musical amb estudis de pedagogia, anàlisi musical, etnomusicologia i cant gregorià Professora i cap d’estudis del Conservatori Municipal de Música de Girona, ha realitzat una destacada feina de divulgació musical per mitjà de conferències i ha estat, a més, membre de jurats musicals en diferents ocasions Fundadora i directora de la Coral Maragall de Girona 1991, és assessora de música popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ha compost peces corals i per a piano…

Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997 Serra…

Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha  La cançó de l’alba 1947, Aiguablava ,  El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de Rilke i de…

Fill de Lluís Bonet i Garí  i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger  i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…