Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Fernand Pérez de Medina
Música
Compositor castellà.
L’any 1477 entrà al servei de la capella de la reina Isabel la Catòlica i gaudí de privilegis atorgats per aquesta El Cancionero Musical de Palacio transmet dues composicions atribuïdes a aquest compositor, el villancico a quatre veus No hay plazer en esta vida i la cançó Es por vos si tengo vida També se’n coneix una composició litúrgica, l’antífona Salve regina , concebuda alternant el cant pla i la polifonia Un dels versets tractats polifònicament podria ser un dels primers exemples peninsulars de l’escriptura a cinc veus
Francesc Xavier Blasco i Medina
Música
Fou professor de música a Alacant (1874) i a València (1891).
Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts És autor de Prontuario de instrumentación , d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano
Manuel Marín
Música
Orguener castellà.
Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels…
Josep Capell i Hernàndez
Música
Compositor català de sardanes i ballables, pianista i arranjador.
Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…
Miguel Gómez Camargo
Música
Mestre de capella castellà.
Format musicalment a la catedral d’Àvila com a escolà de cant, fou mestre de capella de Medina del Campo del 1638 al 1648, any en què passà a ser-ho de la catedral de Lleó, fins el 1651 El 1654 fou nomenat per al mateix càrrec a Valladolid, on l’exercí fins a la seva mort El seu llegat epistolar -178 documents- és indispensable per al coneixement de l’activitat dels mestres de capella del barroc hispànic Pel que fa a la seva obra compositiva, destaquen especialment els villancets, que palesen un alt grau de flexibilització i d’obertura del gènere en aquesta etapa del barroc…
Carlos Gardel
Música
Cantant argentí d’origen francès o uruguaià.
Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la collaboració en duet amb…
musicoteràpia
Música
Ciència que utilitza la música com a eina terapèutica.
La musicoteràpia té els seus orígens en els descobriments sobre els efectes curatius que exercia la música en els ferits de la Segona Guerra Mundial A partir d’aquell moment diversos països, com ara l’Argentina, Anglaterra, França i els EUA, implantaren l’ús de la musicoteràpia per a tractar pacients amb discapacitats físiques, sensorials i mentals, en pacients geriàtrics o terminals, psicòtics, autistes, alcohòlics, drogoaddictes, inadaptats, i com a palliatiu en situacions de dolor intervencions, parts, etc La musicoteràpia es basa en la utilització de la música i de les seves capacitats de…
Francó de Colònia
Música
Teòric musical d’origen alemany.
Vida Les minses informacions biogràfiques sobre la seva persona el situen a la capella papal i com a preceptor de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Colònia, encara que moltes de les dades referents a la seva vida són confuses i han estat qüestionades Probablement també estigué vinculat a la Universitat de París, i de fet la seva presència a la ciutat francesa sembla fora de qualsevol dubte Cap a mitjan segle XIII escriví el tractat musical Ars cantus mensurabilis , que revolucionà el sistema de la notació musical medieval Les seves principals aportacions fan referència al…
medicina i música
Música
En l’activitat musical es produeixen lesions específiques associades a determinats moviments o a l’ús continuat de certs òrgans o cadenes musculars.
Sovint, els intèrprets dediquen moltes hores a estudiar l’instrument sense adonar-se que estan forçant massa alguns músculs, la qual cosa afavoreix l’aparició d’aquestes lesions Algunes especialitats mèdiques, com la foniatria -que es dedica a les malalties de l’aparell fonador- o la fisioteràpia, poden acomplir una important funció en l’educació preventiva i en la rehabilitació, un cop produïda la lesió La musicoteràpia , en canvi, utilitza la música com a eina terapèutica Patologies dels grans músics Les biografies dels grans compositors solen fer referència als aspectes de les malalties…
castrat
Música
Cantor masculí emasculat des de la infantesa per tal de conservar una posició alta de la laringe que li permetia continuar interpretant, després de la pubertat, les parts de soprano i de contralt, amb el suport físic, el volum aeri, la força de projecció i la caixa de ressonància d’un cantor adult.
Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…