Resultats de la cerca

La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara…

Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta…

Populista, conegué el seu triomf més important amb la peça dramàtica Orfeu da Conceição 1956, origen del film Orfeu Negro Compositor de cançons, ha renovat la música popular amb la creació de la bossa nova Les seves obres poètiques més notables són Forma e exegese 1935, Livro de sonetos 1957 i Para viver um grande amor 1962 El 1949 publicà a Barcelona el llibre Pátria minha

Format en dret a Rio de Janeiro i en literatura anglesa a Oxford, Vinicius de Moraes es dedicà a fer de periodista, crític de cinema i diplomàtic Però, sobretot, destacà com a poeta, dramaturg, intèrpret i compositor de bossa nova S’inicià en la poesia amb textos molt místics, però a partir de Cinco Elegías 1938 el seu lirisme esdevingué sensual, i amb Poemas, Sonetos y Elegías 1948 hi afegí la temàtica social El 1953 escriví l’obra de teatre Orfeu da Conceição , base del film Orfeu negre M Camus 1959, que guanyà la Palma d’Or al Festival de Cinema de Canes i l’…

Fou impulsor del moviment musical i cultural Tropicalia, junt amb els seus companys de generació Maria Bethânia, germana seva, Gilberto Gil o Gal Costa Debutà el 1964 i adquirí popularitat gràcies a la cançó Alegria, alegria Entre els seus treballs discogràfics destaquen Jóia 1975, Qualquer coisa 1975, Outras palavras 1981, Cores, nomes 1982, Totalmente demais 1987, Fina estampa 1994 i Fina estampa ao vivo 1995 El 1998 publicà els discs Amanha , Livros i Prensa Minha , el 1999 edità Omaggio a Federico e Giulietta , el 2000 sortiren al mercat Bossa de Caetano i Orfeu , i el 2001…

Fou un membre destacat de la Camerata Fiorentina i posà en pràctica les seves teories sobre el drama musical en la que hom considera la primera òpera pròpiament dita, Dafne 1597, avui perduda Més tard escriví Euridice 1600, l’òpera més antiga conservada, i en l’estrena de la qual interpretà personalment el paper d’Orfeu Deixà també madrigals i altres obres escèniques

Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre

El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R…

Anà becat a Itàlia 1782-85, on amplià estudis i ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya 1785 De nou a Rússia, compongué la seva obra operística, que s’inscriu en el nacionalisme musical i comprèn, entre d’altres, Orfej i Evridika 'Orfeu i Eurídice', 1792, l' opéra-comique Amerikantsij 'Els americans', 1800 i Zolotoje Jabloko 'La poma d’or', estrenada pòstumament el 1803 El 1797 fou nomenat inspector dels teatres imperials Supervisà l' opéra-comique de Mikhail Sokolovskij Mel’nik-koldun, obmanšcik 'El moliner mag, estafador i matrimonier', que gaudí d’una gran popularitat i que li fou…

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a…