Resultats de la cerca

Conegut també com a grall de pastor o de cornamusa , pot ser emprat com a instrument independent o bé formant part d'una cornamusa , com a tub melòdic

Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona 1628-29 i de la catedral de Girona 1630-43 És autor de diversos villancicos a veus

Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium

Format inicialment amb Ramiro de Urrecha, el 1904 ingressà al seminari dels Claretians de Valmaseda Biscaia, on continuà els estudis musicals amb Martín Rodríguez Es formà en el coneixement de la tradició gregoriana i de la polifonia renaixentista, tradicions que conflueixen en la seva obra, juntament amb la música basca A partir del 1916 fou organista del Santuario del Corazón de María del Buen Pastor de Madrid La major part del seu catàleg és format per obres de gènere religiós

Vida Fill d’un pastor luterà, la seva primera obra musical de la qual es té constància és la cantata Gott der Herr ist Sonn und Schild 'El Senyor és sol i escut', 1734 A partir del 1735 estudià dret a Leipzig, on rebé lliçons de composició i teclat de JS Bach durant sis anys L’any 1742 exercí el seu primer càrrec com a organista, a la Frauenkirche de Dresden, i el 1755 ja era director musical de les tres esglésies més importants de la ciutat Homilius fou una figura important de la música alemanya al final del segle XVIII i un dels compositors més rellevants de l’Església luterana…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’…

Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares, ciutat on visqué tota la seva vida i on es graduà en arts el 1652 Exercí com a organista de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat L’any 1672 publicà el seu tractat teòric El porqué de la música , obra que fou reeditada el 1690 i el 1699 i que obtingué un gran ressò Aquest treball és un dels millors i més complets dels tractats musicals publicats a la Península Ibèrica durant el segle XVII Els temes exposats són el cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició Dedicat també a la docència, entre els seus…