Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, F Salgado, i els continuà al Conservatori Nacional de Música de Quito El 1913 s’inicià en l’estudi de la composició amb el seu progenitor, i el 1934 debutà com a professor en aquella institució Poc després compongué per primera vegada música dodecafònica Sanjuanito futurista, Microdanza para piano 1944 Fou director del Grupo de Cámara Voz Andes, del conjunt simfònic de la Casa de la Cultura Ecuatoriana i de l’orquestra i el cor del conservatori, a més de director d’aquest centre Crític musical en el diari "El Comercio" i en la revista…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat estructural…

Vida Rebé les primeres lliçons de música solfeig i piano a l’escola dels franciscans de Balaguer amb el mestre Francesc Pàmies Ingressà a l’orde franciscà, i fou organista al monestir de Guadalupe i als santuaris de Nuestra Señora de Regla, a Chipiona, i d’Aránzazu, a Guipúscoa, on preparà els exàmens lliures al Conservatori de Madrid Més tard completà la seva formació a Barcelona, amb E Toldrà, J Zamacois, H Anglès i J Suñé i Sintes A Barcelona fou organista titular de Sant Antoni 1944-58, professor d’harmonia a l’Escola de Música 1946-50 i membre de la Comissió de Música Sagrada Fundador…

La música popular equatoriana fou influïda notablement per la cultura incaica, i té melodies peculiars que caracteritzen les danses típiques el sanjuanito , el yumbo , etc El musicòleg Segundo Luis Moreno 1882 contribuí a divulgar-les La dominació castellana hi introduí la música europea al segle XVII ja hi hagué compositors autòctons, com Manuel Blasco Al segle XX, s’ha destacat Pedro Pablo Traversari 1874 — ~1960, musicòleg i autor de música teatral La vida musical del país se centra a Quito, on hi ha un conservatori nacional fundat el 1900, i a Guayaquil

Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que…

Arribà a Bogotà vers el 1573 i ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral fins el 1585 També fou mestre de música al seminari conciliar de San Luis, institució de la qual arribà a ser nomenat rector A causa d’una vaga de seminaristes en aquest centre deixà el càrrec i l’any 1588 es traslladà a Quito, i més tard, a Perú i Bolívia, on ocupà diversos llocs com a mestre de capella, especialment a Cuzco i la Plata A la catedral de Santafé de Bogotà es conserven vint-i-dues composicions religioses d’aquest autor, principalment càntics i salms a quatre veus Moltes d’aquestes…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual més endavant n'esdevindria professor El 1942 esdevingué membre del quartet Labor Artis posteriorment Quartet de Corda de Barcelona, i també, com a primer violí, de les orquestres Municipal de Barcelona 1944 i del Liceu Fou membre de l’Orquestra Ardèvol Collaborà en nombroses agrupacions de cambra i féu nombrosos recitals de violí Apartat dels corrents més avantguardistes de l’època, compongué les seves primeres obres, entre les quals destaquen un primer quartet de corda…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d’instruments…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…