Resultats de la cerca

Vida S’inicià en la música a l’Escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell amb M Ferrer El 1883 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on continuà els estudis musicals amb M Agostino i M Guzman Del 1890 al 1899 s’estigué al monestir benedictí d’El Pueyo Barbastre, on feu d’organista mentre estudiava la carrera eclesiàstica, els últims dos anys de la qual feu al Seminari de Barcelona, ciutat on aprofità per a estudiar amb Enric Granados Quan acabà la carrera, exercí a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell de mestre de música i, posteriorment, de mestre de capella i director…

Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques romàntiques,…

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André…

El primer document relatiu a la música a Montserrat data del principi del segle XIV, si bé la presència del cant en el culte és tan antiga com el monestir La institució més original de l’abadia és l’ Escolania de Montserrat Els primers monjos músics coneguts són Jeroni Rotés actiu del 1515 al 1571, Jeroni Castell del 1586 al 1621 i Joan Graner del 1588 al 1600 L’any 1539 fou construït un orgue de mil cent tretze tubs en l’església antiga La sèrie de compositors de qualitat s’inicià al segle XVII amb Joan Marc 1582-1658 Seguiren Jaume Vidal 1606-89, Joan Gelonc 1620-71, Francesc Rossell 1630-…

Els testimonis d’aquesta vila es remunten als segles XI-XII Les primeres notícies sobre la seva activitat musical daten del 1604 i fan referència a una escolania a l’església de Sant Feliu Durant segles fou a Sant Feliu on es formaren la major part dels músics sabadellencs El 1796 dos d’aquests escolans, J Muixí i F Bosch, fundaren una de les primeres orquestres estables de les quals es té notícia a Europa, la cobla Muixins El 1852 F Bosch i Llonch, àlies "el Fatxenda", i F Bosch i Comadran se’n separaren i formaren l’orquestra Els Fidels, que el 1892 passà a dir-se Els Fatxendes i fou…

Al llarg del temps aquesta escola musical -que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat- ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir -concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812-, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…

En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…