Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Capella de Música de Santa Maria del Mar
Música
Conjunt vocal català fundat el 1986 per Enric Gispert.
Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i enregistrà per a…
Josep Maria Comella i Fàbrega

Josep Maria Comella i Fàbrega
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Organista de SantaMaria del Mar, de Barcelona, i de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat Fundà 1899 i dirigí l’orfeó Eco de Catalunya, a Sant Andreu de Palomar Fou sotsdirector de l’Orfeó Català 1891-1938 Compongué goigs i obres corals originals i arranjaments de melodies tradicionals i la sarsuela La rata sàvia 1896
Josep Maria Comella i Fàbrega
Música
Compositor, organista i director català.
Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de SantaMaria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de…
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Músic.
Inicià els seus estudis a la seva ciutat natal i els completà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant L’any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista Fundà l’Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa Edità la publicació Philarmonía L’any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d’extraordinària qualitat Alguns dels…
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Organista, director, promotor cultural i compositor mallorquí.
Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació…
Josep Maria Tarridas i Barri

Josep M. Tarridas i Barri
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Compositor.
Fundador de l’orfeó La Barretina, de Malgrat de Mar, i de la cobla Llevantina, de Calella de la Costa, que dirigí durant dotze anys, i de la qual fou també primer tenora i tible Compongué obres per a orquestra simfònica, per a banda i per al cinema, com Mi barco velero o A la luz de la luna Però la composició que el feu famós fou el pasdoble Islas Canarias Malgrat viure molt de temps fora de Catalunya seguí component sardanes, de les quals destaquen Melangia , Hores que volen , Quan els…
Cant de la Sibil·la

Daniel Portz interpretant el Cant de la Sibil·la durant l’acte de celebració de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat (Madrid, 2010)
© Consell de Mallorca
Música
Literatura catalana
Interpretació musical, durant la nit de Nadal, d’uns versos sobre els senyals del judici final i de l’adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea.
La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’ La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’edat…
, ,
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…
, , ,
pedagogia de la música
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina