Resultats de la cerca

La seva formació musical es degué a Pedro Serrano, mestre de la seu de Segòvia, en l’escolania de la qual ingressà López de Velasco el 1596 no es descarta, però, una iniciació a càrrec del seu pare, Diego López de Arellano Fou mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma 1607-14, de la de Segòvia 1614-18 i de les Descalzas Reales de Madrid 1619-34 Del 1636 fins a la seva mort ocupà una canongia de designació reial a la seu de Granada L’obra que se’n conserva, trenta-quatre composicions litúrgiques i vint-i-cinc de romanç, palesa un domini notable de l’expressivitat…

Estudià a Buenos Aires, al Conservatorio Fontova, amb José María Vásquez i Domingo García Silva Posteriorment fou professor d’història de la música al Conservatorio Nacional de Música de La Paz Bolívia El 1937 dirigí algunes de les seves composicions a Buenos Aires, i l’any següent presentà a Berlín el ballet Amerindia , basat en la història precolombina Al llarg del 1943 dugué a terme una gira per l’Amèrica llatina Fundà l’Orquestra Nacional Simfònica de Bolívia, formació que dirigí en diverses etapes De la seva producció destaquen l’obra orquestral Cory Wara 1941, l’obertura simfònica Los…

Estigué al servei de Pedro Fernández de Castro y Andrade, virrei del Perú des del 1667, país al qual es traslladà com a integrant del seu seguici aquell mateix any El 1676 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lima, càrrec que exercí fins que morí Les seves composicions assoliren una gran popularitat a l’època, i foren interpretades al Perú, Mèxic i Guatemala A la catedral d’aquesta ciutat se’n conserven un nombre considerable, sobretot villancicos Aves flores , Cantarico que vas a la fuente , Es mi Rosa bella , Desvelado dueño mío , Incógnito barquero que cruzas , Desta rosa tan…

Els nombrosos i variats instruments musicals trobats pels conqueridors castellans del segle XVI testimonien que l’imperi inca tenia una cultura musical molt desenvolupada Els castellans hi introduïren la música occidental Gutierre Fernández Hidalgo ~1553-1618, autor de música religiosa, en fou el primer representant nadiu Altres compositors foren Tomás de Torrejón y Velasco 1644-1728, autor de l’òpera La púrpura de la rosa 1701 sobre l’obra de Calderón, José Bernardo Alzedo 1798-1878, autor de l’himne nacional peruà, José María Valle Riestra 1859-1925, Pablo Chávez 1899, Daniel…

Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i orquestra Gran part de la seva…

Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i…

Arribà a la ciutat de Mèxic el 1756, amb el seguici del virrei Gràcies a la marquesa de Las Amarillas -esposa del virrei- les autoritats de la catedral l’acceptaren com a clavicembalista i compositor sense examen d’accés ni oposicions, només per a l’acompanyament del Miserere del dimecres de Setmana Santa El 1757 fou nomenat ajudant del mestre de capella, Ignacio Jerusalem, i substitut d’organista Més tard fou mestre dels infants cantors de la catedral i rebé l’encàrrec d’escriure diverses composicions L’any següent accedí al càrrec de mestre de capella La mort de Juan de Velasco deixà vacant…

Vida Ingressà a la capella reial de Madrid el 1631 des del 1645 consta que era maestro de la Real Cámara , bé que sense sou oficial des d’aquests anys Hidalgo era considerat no solament un excellent arpista, sinó també un compositor de tonos i de música incidental per al teatre A la cort de Madrid gaudí sempre de confiança, raó per la qual ocupà diversos càrrecs aliens a la seva dedicació musical familiar 1638 i, més tard, notari del Sant Ofici 1640 i ayuda de sobrestante dels cotxes de les cavallerisses reials L’activitat compositiva de Juan Hidalgo comprèn més d’un centenar de tonos ,…

Mentre fou colònia espanyola 1526-1822, la música conreada pels estaments dominants del Perú fou únicament i exclusiva de tradició europea i impermeable a la influència autòctona, si s’exceptuen alguns textos en quítxua, com ara l’obra religiosa polifònica intitulada Hanacpachap 1631 La vida cultural estigué en general dominada per l’Església, que concebé la música com un instrument d’evangelització A Cuzco, la catedral i el seminari de San Antonio Abad 1598 posseïen la principal collecció de manuscrits musicals, i s’hi formà una notable escola de música polifònica A la ciutat fou mestre de…

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…