Resultats de la cerca

Vida Fou el membre més important d’una família de músics alemanys, i s’inicià en la música amb el seu pare, Christian Ferdinand Abel ~1683-1737, viola de gamba de l’orquestra del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen En morir el pare, continuà els estudis a Leipzig Saxònia, on fou deixeble de JS Bach Del 1748 al 1758 fou viola de gamba a l’orquestra de la cort de Dresden Saxònia, sota la direcció de JA Hasse, i allí coincidí amb Wilhelm Friedemann Bach Arran de les guerres prussianes, el 1759 abandonà la ciutat i anà a Londres, on s’establí com a músic de cambra de la reina Carlota…

Fou deixeble de JS Bach a la Thomasschule de Leipzig i músic de la cort de Dresden Després, a Londres, fundà, juntament amb Johann Christian Bach, uns concerts d’abonament Fou un compositor notable de música instrumental

Fou deixeble de Francesc Tàrrega A tretze anys rebé una beca de la Diputació de Castelló per a anar al Conservatori de París Allí estudià amb Brun i Schwartz i es diplomà amb un primer premi en violí De tornada a Castelló, el 1932, hi fundà el conservatori de la ciutat, que dirigí fins el 1936 Fou violí solista de l’Orquestra de València Feu molts concerts per la Península i a l’estranger, incloses les sales Pleyel i Gaveau de París i el Cranz-Hall de Liverpool Publicà un mètode per a l’estudi del violí i escriví algunes composicions per a piano i la suite per a orquestra Escenes d’infants

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís, i al conservatori de París 1920 becat per la Diputació de Castelló El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asensio, i el dirigí fins al 1938 Fou violí solista de l’Orquestra Municipal de València 1943-72, i posteriorment passà a la del Liceu de Barcelona 1972-76…

És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la compositora i pianista  Matilde Salvador Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu Actuà com a solista amb orquestres de tot Europa i per a emissores com la RIAS de Berlín, la BBC de Londres, l’AVRO de Hilversum, l’ORTF de París, etc Obtingué les medalles Harriet Cohen de Londres i E Ysayë de Brusselles Fou professora als cursos de Música en Compostela música hispànica del segle XVIII i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975 Fou catedràtica de…

El 1784 es traslladà a París, on, sota la protecció i el patrocini de la marquesa de Boufflers, assolí un gran èxit amb les dues primeres òperes que escriví Phédre 1786 i Nephté 1789, amb música de Jean-Baptiste Lemoyne Collaborà més tard amb el compositor Étienne-Nicolas Méhul a Euphrosine 1790 i a Adrien , obra aquesta darrera que, prohibida per la Comuna de París, no s’estrenà fins el 1799 També escriví llibrets per a Luigi Cherubini, entre els quals destaca el de Médée 1797, basada en una tragèdia d’Eurípides i que es convertí en l’òpera més famosa d’aquest compositor Per a Rodolphe…

Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera estigué marcada des…

Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com l’Orquestra…