Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cantus
Música
Forma abreujada de cantus firmus.
Aplicat a la polifonia dels segles XV i XVI, pot designar també la part més aguda d’una composició, independentment de la tessitura de la veu o l’instrument que l’executi
accompagnato
Música
Forma abreujada de recitativo accompagnato (recitatiu acompanyat).
Com a indicació de tempo , prescriu una certa llibertat o fluctuació en la interpretació d’aquest, com sol ser habitual en el recitatiu
augmentat
Música
Adjectiu que qualifica l’interval que és un semitò cromàtic més gran que un de major o just del mateix ordre.
Per exemple, la 6a augmentada la♭-fa♯, és un semitò més gran que la 6a major la♭-fa De la mateixa manera, si l’interval implicat és dos semitons més gran, es qualifica com a doble augmentat L’ acord format per una 3a major i una 5a augmentada des de la fonamental per exemple, do-mi-sol♯ pot anomenar-se acord de 5a augmentat o, de manera abreujada, acord augmentat
disminuït
Música
Adjectiu que qualifica l’interval que és un semitò cromàtic més petit que un de menor o just del mateix ordre.
Per exemple, la 5a dis fa-do♭, un semitò més petita que la 5aJ fa-do De la mateixa manera, si l’interval implicat és dos semitons més petit, es qualifica com a doble disminuït L’ acord tríada format per una 3a m i una 5a dis des de la fonamental per exemple, mi-sol-si♭ pot anomenar-se acord de 5a disminuïda o, de manera abreujada, acord disminuït
trompa
Música
En l’orgue, joc de llengüeta de gran potència sonora.
És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta Bibliografia Andrés, R Diccionario de instrumentos musicales , Biblograf SA, Barcelona 1995 Baines, A Brass Instruments Their history and development , Faber & Faber, Londres 1976 Maideu, J Instruments musicals , Eumo Editorial, Vic 1995 Tranchefort, FR Los instrumentos musicales en el mundo , Alianza Música, Madrid 1985
forte
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fort de sonoritat.
S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada
Reginó de Prüm
Música
Teòric musical alemany.
Es formà a l’abadia benedictina de Prüm, de la qual arribà a ser prebost i abat l’any 892 Des del 899 fou abat del monestir de Sant Martí de Trèveris Destacà per la seva copiosa obra canònica i litúrgica Escriví un tractat en forma de carta conegut amb el nom d' Epistola de harmonica institutione , consagrat a les entonacions dels cants de la missa i els oficis amb la voluntat de restaurar-ne la puresa Al segle XI se’n feu una versió abreujada amb el títol de Breviarium de musica , que circulà profusament També deixà un complet tonari amb una part molt important del repertori…
idiòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells en què el generador de so està completament integrat a l’estructura ressonant i de suport, de manera que no existeix una separació material entre les parts vibratòries i les estructurals.
Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació Els grups principals en què es divideix són idiòfons d’entrexoc classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11, idiòfons pinçats 12, de fricció 13 i…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a…
tub
Música
Manera abreujada de denominar la columna d’aire continguda dins dels instruments de vent i que en constitueix la font de so.
El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…