Resultats de la cerca

El timbre depèn de factors complexos acústicament nombre d’harmònics que formen el so, llur intensitat i selecció El timbre és modificat per la manera d’atacar o extingir el so

En els tambors, panderos i altres membranòfons, la caixa és la part rígida que subjecta i manté tenses les membranes És una part de l’instrument poc activa en la formació del so i, en la majoria dels casos, acústicament inerta

En els instruments de bisell, es troba a l’extrem superior -el mateix extrem on hi ha el generador- La posició del tap, regulable amb un vis en les flautes travesseres posteriors al segle XIX, permet ajustar l’afinació bàsica de l’instrument i de les octaves En realitat, el bloc de la flauta de bec fa la mateixa funció, tot impedint la comunicació amb l’exterior i deixant una entrada, el canal, per a dirigir l’aire contra el bisell Si el tap es troba a l’extrem de sortida del tub, oposat al generador, fa que l’instrument es comporti acústicament com a tub tapat, abaixant…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula amb teclat El seu mecanisme és molt similar al del clavicèmbal d’un sol teclat Se’n distingeixen dos tipus principals la poligonal i la travessera L’espineta poligonal té les cordes paralleles al teclat i tots dos ponts estan situats sobre la taula de ressonància, travessada pels saltadors, amb un sol registre de 8’ L’adjectiu poligonal deriva de la forma de la caixa, un polígon irregular amb un costat més llarg del qual sobresurt el teclat Instrument típicament italià, la seva taula de ressonància és molt extensa i el seu…

Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha collocades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669 Aristides Cavaillé-Coll la perfeccionà i la…

L’espai, en canvi, s’entén habitualment com un element extern a la música, que existeix com a àmbit real o físic on aquesta es pot desenvolupar acústicament Això ha estat així durant segles, però en diferents moments històrics la relació de música i espai ha estat tractada de forma no convencional En aquest sentit cal distingir-hi dos aspectes diferents el de l’espai real o arquitectònic i el de l’espai compositiu intern La neutralitat de l’espai real davant de l’estructura compositiva de l’obra musical fou abolida per primera vegada per l’Escola Veneciana dels segles XVI i XVII…

Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…

Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació,…

Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la melodia, els intervals, els…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…