Resultats de la cerca

Estudià música d’infant i adolescent i començà a cantar en una orquestra local de San Rafael Mendoza El 1958 començà estudis de dret a Buenos Aires, que abandonà el mateix any per cantar professionalment amb el nom artístic pel qual seria conegut El 1960, en una gira per Europa amb la companyia de música i dansa de la qual era membre, enregistrà el primer disc sota el seu nom a Bèlgica El 1964 fixà la residència a Madrid Fins a l’inici de la segona dècada del 2000 publicà una setantena de discos Un dels cantautors en castellà més internacionals, algunes de les seves cançons, com ara En un…

Fou un dels precursors del nacionalisme musical al Brasil Després de rebre les primeres lliçons de música del seu pare, continuà la seva formació musical a Recife El 1888 viatjà a Europa, on estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, al Conservatori Stern de Berlín i al Conservatori de París, centre aquest darrer on estudià orgue amb A Guilmant Quan tornà al Brasil 1895, començà a impartir classes a l’Institut Nacional de Música, del qual arribà a ser director 1902 A partir del 1896 dirigí també la Societat de Concerts Populars La situació de la música brasilera en aquells anys era molt…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes,…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà minvant fins que…

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…

Després de completar la seva formació musical, el 1956 debutà com a director del Grup de Cambra dels Concerts del Politècnic de Milà L’any següent fou requerit com a titular de l’Orquestra de l’Oberlin College de Cincinnati, ocupació que portava aparellat el càrrec de professor del centre El 1961 fou nomenat director permanent de la Deutsche Oper de Berlín 1961-63, i més tard passà a fer-se càrrec del repertori italià de la New York City Opera Des de la meitat dels anys seixanta es dedicà principalment a la musicologia i inicià l’edició de la integral de les òperes de G Rossini Dirigí també l…

Estudià a la seva ciutat natal i, després, a Milà i Basilea, on tingué com a professor F Weingartner Posteriorment fou deixeble de F Busch, a Dresden El 1930 debutà a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i cinc anys després dirigí La Traviata a Torí, amb gran èxit Entre el 1935 i el 1939 dirigí a Glyndebourne, tasca que compaginà amb actuacions al Festival de Salzburg El 1939 debutà a Nova York i després de la Segona Guerra Mundial treballà 1945-46 amb l’Orquestra de Ràdio Torí, abans de tornar a Anglaterra, on dirigí la New London Opera Company 1946-48 Actuà ininterrompudament…

Estudià a Torí, Venècia i Alemanya Influït per Wagner, restà, però, relativament vinculat a l’escola verista d’òpera es destacà amb Cristoforo Colombo 1892 estrenada al Liceu de Barcelona el 1902 i sobretot amb Germania 1902 i La figlia di Iorio 1906 Deixà també una simfonia 1884, música de cambra, etc

Vida Estudià al Conservatorio Nacional de Música de Buenos Aires amb A Palma, J André i J Gil El 1938 rebé el Premio Nacional de Composición, el 1941 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música i el 1942 la Fundació Guggenheim li concedí una beca per a anar a estudiar als Estats Units La Segona Guerra Mundial, però, feu que retardés aquest viatge fins el 1945 Als EUA conegué nombrosos compositors europeus que s’hi havien establert a causa del conflicte bèllic, com P Hindemith, A Schönberg, I Stravinsky, B Bartók o D Milhaud, i també entrà en contacte amb els grans compositors…

Estudià amb Ramón E Peralta i José O García, i a l’Havana amb P Sanjuán Exercí de director de l’Orquesta de la Sociedad Sinfónica de Ciudad Trujillo, la Banda Municipal de Bani i la Banda Municipal de Santiago de los Caballeros A més, fou director de l’Academia Municipal de Santiago 1948 Entre les seves obres figuren treballs per a orquestra, com Suite Romántica , Danza Oriental i Romanza sin palabras El seu catàleg inclou també composicions per a piano, diverses obres per a veu i piano i sarsuela