Resultats de la cerca

Aquesta qualitat s’interpreta de manera diferent segons si es tracta d’un so pur o d’un so complex Objectivament, en el cas dels sons purs l’acuïtat es correspon amb el to -la freqüència- del so Des del punt de vista subjectiu, la sensació d’agut no és proporcional al canvi de freqüència Així, pel que fa a l’acuïtat, un so d’uns 1 000 Hz es percep com a intermedi entre un de 100 Hz i un de 4 000 Hz La unitat de mesura subjectiva de l’acuïtat per als sons purs és el mel Es defineix de manera que una duplicació del nombre de mels es correspon amb una percepció d’acuïtat doble La percepció…

Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean…

Tocà l’oboè en l’Orquestra Nacional Juvenil i estudià composició amb J Tavener La seva obra cerca fonts en la música popular de diferents països Hi és important la influència del piobaireachd , o pibroch , escocès, música per a bagpipe típica de les terres altes d’Escòcia, present en Sketches from a Bagpiper’s Album 1984 També s’ha inspirat en aspectes sonors i declamatoris de l’òpera xinesa, com en A Night at the Chinese Opera 1987 Així mateix, s’hi poden trobar diversos models musicals occidentals, com en Scipio’s Dream 1991 -inspirada en Il sogno di Scipione , de WA Mozart- i…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-impressions 1933 També…

Vida Es formà al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressà a l’Escola Pia Fou introduït al cant gregorià per Gregori M Sunyol, a qui succeí el 1936 com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arribà a dirigir Després de la Guerra Civil retornà a Barcelona, on tingué un important protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa 1971 Fou cofundador…

No es tenen dades sobre la seva formació musical però se sap que obtingué el títol de mestre en arts a la Universitat de París el 1661 Al principi de la dècada del 1650 era organista a Saint-Sulpice, lloc que ocupà fins a la seva mort A partir del 1678 fou un dels quatre organistes de la capella reial i més tard obtingué els càrrecs de mestre de música de la reina 1681 i de director de música a la Maison Royale de Saint Louis 1686 Els seus tres Livres d’orgue 1665-75 són les primeres obres publicades on es fa patent l’evolució d’estils i formes de l’escola francesa d’orgue del final del segle…

Fou un dels personatges més importants pel que fa a l’evolució de la música religiosa a la Península Ibèrica el darrer terç del segle XIX Membre d’una família de músics, es traslladà de jove a Valladolid per estudiar al seminari conciliar i el 1890 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat La seva formació musical fou en bona mesura autodidàctica, llevat d’algun mestratge ocasional, com el de F Gorriti Conegué l’obra de JS Bach, C Franck i C Gounod, com també la dels cecilianistes alemanys i de la polifonia del segle XVI, bagatge que ajudà a configurar el seu…

Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb…

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…