Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
rock
Música
Música popular del segle XX d’origen anglosaxó.
Abreviació de rock-and-roll , rock’n’roll o rock & roll , una forma de música lleugera, amb un ritme de 4/4 amb forts accents en el segon i el quart temps i on predominen el ritme i el so dels instruments amplificats electrònicament Nasqué a la meitat dels anys cinquanta, anà evolucionant i fragmentant-se i es convertí en la principal música popular al final del segle XX i el començament del XXI L’expressió rock and roll , traduïda literalment, significa ’gronxar-se i rodar', però a mitjan segle XX era un eufemisme usat en l’argot dels afroamericans dels EUA per a referir-se a anar de…
posició
Música
Característica d’un acord determinada per l’element constitutiu que es troba a la veu superior.
Quan la nota més aguda d’un acord és la seva fonamental, aleshores l’acord està en primera posició o posició d’octava 8a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 3a, l’acord està en segona posició o posició de 3a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 5a, aleshores l’acord està en tercera posició o posició de 5a Cal assenyalar que, en l’àmbit anglosaxó, la paraula position no correspon a aquesta definició, sinó al que s’ha definit com a disposició en l’article corresponent Posició © Fototecacat/ Jesús Alises
Bee Gees
Música
Grup de pop i música disco fundat a Austràlia l’any 1959 pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb, originaris de l’illa de Man.
Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor anglès.
Format a Londres i Leipzig, féu recerques amb ChGrove a Viena sobre Schubert Més tard escriví operetes sempre amb texts de William Schwenk Gilbert , fins que es barallaren, el 1889, com Trial by Jury 1875, HMSPinafore 1878, The Pirates of Penzance 1879, Patience 1881, Iolanthe 1882, The Mikado 1885, The Yeomen of the Guard 1888, etc, encara avui molt populars al món anglosaxó La companyia D’Oyly-Carte, de Londres, s’hi ha especialitzat i en presenta temporades anuals L’any 1986 el grup teatral de Barcelona Dagoll Dagom presentà la versió catalana de l’obra El Mikado
grup
Música
Terme que designa les seccions principals d’una exposició i d’una reexposició d’una obra en forma sonata.
Es distingeix un primer grup o grup principal, un segon grup o grup secundari i, eventualment, un grup conclusiu L’ús d’aquest terme fou proposat per D Tovey en l’obra A Companion to Beethoven’s Pianoforte Sonatas Londres, 1931, en substitució de les formes primer tema o segon tema ja que, segons aquest autor, les dues parts de la forma sonata referides per aquestes expressions poden comprendre més d’un tema o bé estar formades per un material que no es pot definir pròpiament com un tema D’altra banda, Tovey considerà el grup, un terme molt present actualment en l’àmbit anglosaxó…
tornada
Música
Fragment musical que es repeteix al llarg d’una cançó i que representa, en el pla musical, el que la tornada és en el pla literari.
La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del carol D’altra banda, el…
John Goss
Música
Organista, compositor i pedagog anglès.
Fill de l’organista del seu poble, a onze anys entrà a la Chapel Royal Fou més tard deixeble de Thomas Attwood Durant un curt espai de temps feu de tenor al Covent Garden Després d’ocupar el càrrec d’organista en diverses esglésies, el 1838 fou el successor de T Attwood a la catedral londinenca de Saint Paul L’any 1856, arran de la mort de W Knyvett, fou nomenat compositor de la Chapel Royal i el 1872 rebé la dignitat de sir La seva obra consta bàsicament de glees , un tipus específicament anglosaxó de música coral, i també d’un voluminós conjunt de peces de música sacra La seva…
Gilbert Chase
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià a les universitats de Columbia i North Carolina Entre el 1929 i el 1935 exercí la crítica musical com a corresponsal a París de diverses publicacions angleses i americanes Participà com a editor associat en projectes com la International Cyclopedia of Music and Musicians 1938 i Baker’s Biographical Dictionary of Musicians 1940 S’especialitzà en la música llatinoamericana i treballà com a especialista en aquesta matèria a la Library of Congres i com a agregat cultural a les ambaixades de Lima, Buenos Aires i Brusselles El 1961 fundà l’Inter-American Institute for Musical Research i fou…
Tom Waits
Música
Cantant, compositor i actor nord-americà.
El seu debut discogràfic fou Closing Time 1973, i ja anunciava el to nocturn, entre nostàlgic i de cabaret, que definiria la seva producció, un eclecticisme radical que aplega gran part dels estils emparentats amb el rock des del funk i el soul fins al jazz i el blues Als anys vuitanta intensificà la seva carrera com a actor interpretà papers en pellícules com Dracula , Cotton Club i Short Cuts , i mantingué en parallel una producció musical que donà com a resultat obres com ara Swordfishtrombones 1983, Rain Dogs 1985, Bone Machine 1992, Mule Variations 1999 i Real Gone 2004 El 2006 recopilà…
Mishima

Mishima
© Noemi Elias
Música
Grup de rock fundat el 1999.
És format 2013 per David Carabén veu i guitarra acústica, Marc Lloret veu i teclats, Xavi Caparrós baix, Alfons Serra bateria i percussions i Dani Vega guitarra elèctrica En etapes anteriors del grup n’havien format part, entre d’altres, Òscar d’Aniello bateria i percussions i Dani Acedo baix i veus Molt influïts pel pop anglosaxó, s’iniciaren cantant en anglès amb els àlbums Lipstick Traces 2000 i The Fall of Public Man 2003 Passaren a cantar majoritàriament en català en els discs següents Trucar a Casa Recollir Les Fotos Pagar la Multa 2005, Set tota la vida 2007, Ordre i…