Resultats de la cerca

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs…

Organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell, publicà aplecs de nadales i música religiosa, i poesies seves a Balades i cançons 1931, Horitzons i rutes 1936, Rosa mística 1942, primer llibre publicat legalment en català després del 1939, Poemes de Nadal 1946, Fulles d’heura 1948, Geòrgiques eucarístiques 1952, etc, reunits en De primavera a reravera 1975, i els reculls de prosa Pas i repàs 1981 i El nostre pa de cada festa 1985

Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…

Fou educat a la Samuel Whyte’s School i a l’escola d’art de la Societat Dublinesa Home d’inquietuds variades -a més de compositor i musicòleg fou pintor i antiquari-, Petrie és conegut principalment per haver publicat un conjunt de cançons populars irlandeses Interessat en la recuperació del passat històric i cultural del seu país, fou un membre destacat de la Society for the Preservation and Publication of the Melodies of Ireland, que li publicà l’obra titulada The Ancient Music of Ireland 1853-55 i la seva continuació, apareguda el 1882 Algunes d’aquestes melodies foren emprades pel poeta i…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i des del 1941 al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig amb J Bernet i piano amb T Buxó A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, a través de la qual va exercir una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors, ambdós de Sant Just Desvern el…

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’organització d’…

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou…

orfeons i societats corals catalanes Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu Els precedents foren la societat coral La Fraternitat 1850, fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès 1853, creat…