Resultats de la cerca

Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases

El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments

Visqué a Florència del 1670 al 1673 De tornada a Alemanya, entrà al servei de l’elector de Saxònia a Dresden com a primer violinista de cambra El 1681 es traslladà a Magúncia, on romangué fins a la seva mort Juntament amb HIF von Biber, Walther fou el violinista i compositor més important de la seva època a Alemanya i Àustria Escriví dues colleccions de música per a violí, titulades Scherzi da violino solo con il basso continuo 1676 i Hortulus chelicus 1688, on s’aprecia la seva escriptura virtuosística amb dobles i triples cordes Moltes obres dels seus Scherzi són compostes en…

Reconegut solista, impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona de la qual fou sotsdirector Creador d’una obra que inclou la música de cambra, les cançons i les peces per a piano, les seves composicions pedagògiques són força conegudes actualment Entre aquestes cal incloure el Método de solfeo , la Técnica del piano i Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos Insert en una estètica d’ascendència romàntica amb llenguatge musical postlisztià, del conjunt de la seva obra sobresurten les Dues sonates per a piano , la Petita suite per a quintet de corda i piano 1931 i la…

Possiblement fou alumne d’A Corelli a Roma A la mateixa ciutat, entre el 1708 i el 1713, serví com a violinista del príncep Ruspoli Posteriorment treballà per al príncep de Caserta Autor d’òperes, oratoris i cantates, la seva aportació més interessant a la història de la música prové, però, de la seva música instrumental Compongué simfonies, fantasies, concerts i sonates els seus concerts són venecians en l’estil, però en les sonates s’aprecia la influència de Corelli La música de Valentini és molt personal i innovadora per al seu temps Acostumava a emprar tonalitats allunyades…

El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou…

Crític i cronista musical, seguí amb especial atenció les estrenes d’òpera a París Aprecià, en contra de l’opinió generalitzada a França i abans que Ch Baudelaire, el valor de l’obra de R Wagner i, també, de F Liszt Escriví un assaig sobre el valor de la crítica musical S’associà amb Alexandre Dumas pare en la redacció de diversos llibrets d’òpera, com ara el de l' opéra-comique Piquillo 1837, amb música d’Hippolyte Monpou Nerval fou així mateix, amb els reculls Chansons et légendes du Valois , publicats en 1840-50, un dels pioners de l’etnomusicologia a França H Berlioz utilitzà la traducció…

És el membre més illustre d’una família d’organistes i clavecinistes parisencs que es remunta al principi del segle XVII Abans del 1740 succeí el seu oncle Antoine com a organista a l’abadia de Sant Víctor El 1758 fou nomenat organista de la capella reial, i el 1761, de Notre-Dame És conegut especialment pels seus tres llibres de peces per a clavicèmbal, publicats en 1749-51 El primer llibre conté un mètode per a l’ensenyament de la música de tecla amb les seves taules d’ornamentació i digitació, en les quals s’aprecia l’experiència de Foucquet com a mestre Les seves explicacions…

El 1730 era a l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, on fou alumne de JS Bach i estudià instruments de tecla i composició amb el seu fill WF Bach El 1733 el seu interès per l’òpera el portà a traslladar-se a Hamburg, llavors un centre operístic important Allí aprengué els estils francès, italià i entrà en contacte amb compositors de tant renom com R Keiser, GPh Telemann i J Mattheson El 1739 viatjà a Berlín, on estudià amb JJ Quantz i amb KH Graun El 1745 era clavecinista, juntament amb CPE Bach, al servei de Frederic el Gran Compongué setze concerts per a instrument de tecla, en els quals s’…

Estudià composició, piano i direcció coral a l’Acadèmia de Música de Detmold i assistí a classes amb R Leibowitz, E Krenek i O Messiaen a Darmstadt El 1950 fou lector a l’Escola de Música per a l’Església Luterana de Düsseldorf, on a partir del 1955 treballà com a crític musical D’ençà del 1962 fou lector al Conservatori d’Hamburg, i més tard, professor de composició i teoria 1964 del mateix centre Les seves obres no pertanyen a cap escola, però s’hi aprecia la influència del gamelan, del cant gregorià i de compositors com F Schubert i A Berg Escriví nombroses obres de "música…