Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…
Concili de Trento
Música
Concili general o ecumènic de l’Església Catòlica convocat pel papa Pau III, el 1545, amb la finalitat principal de frenar l’avenç de la Reforma protestant a Europa.
Les sessions, que es desenvoluparen a la ciutat italiana de Trento, es perllongaren fins el 1563, ja sota el papat de Pius IV A part de tractar d’aspectes relatius a la redefinició doctrinal del catolicisme i d’altres de legislació eclesiàstica, es promogué una sèrie de disposicions que afectaven la reordenació de tots els aspectes que concernien el culte de l’Església, inclosa la música Les disposicions aprovades a Trento marcaren un nou punt d’inflexió en el desenvolupament històric de l’Església Catòlica, la Contrareforma
anàlisi cantomètrica
Música
Sistema per a la descripció i la classificació dels aspectes generals de les execucions de les cançons tradicionals.
Ideat el 1961 per Alan Lomax com a programa de recerca multidisciplinària, fou una temptativa per a la individualització de les possibles relacions entre els estils de cant, els comportaments culturals i les estructures socials de les diverses cultures del món A l’estudi dels estils de cant, s’hi afegiren els de les articulacions fonètiques, dels textos de les cançons, dels tipus d’orquestra que acompanyen el cant i de les danses L’elaboració estadística dels resultats obtinguts proporcionà els elements necessaris per a la definició d’un mapa del món, constituït per sis grans…
Jean de Grouchy
Música
Teòric francès de la música actiu vers el 1300.
El seu tractat Ars musicae descriu les pràctiques musicals que tenien lloc a París en aquell moment Un dels aspectes més interessants de l’obra és el tractament de la monodia profana S’hi descriuen alguns tipus de cants i pràctiques interpretatives com el cantus coronatus , i es donen exemples de formes instrumentals com l' estampie o la ductia Tot i l’interès d’aquestes descripcions, molt sovint són una mica confuses i no es corresponen amb els exemples musicals conservats Es diferencia de la major part de tractats contemporanis en la poca atenció que dedica als aspectes…
Jeroni de Moràvia
Música
Teòric de la música.
Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de…
Porfiri
Música
Filòsof neoplatònic grecosiri.
Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per aquell, així com…
serialisme
Música
Mètode de composició en què un o més aspectes del llenguatge estan determinats per una ordenació inventada prèviament pel compositor.
En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…
pandiatonisme
Música
Terme encunyat per N. Slonimsky en el seu llibre Music since 1900 (1938) per a designar la lliure utilització de les set notes de l’escala diatònica sense les restriccions melòdiques, harmòniques o contrapuntístiques pròpies de l’harmonia funcional.
Amb aquest terme, Slonimsky pretén descriure aspectes tècnics i estilístics d’autors com ara S Prokov’ef, I Stravinsky o D Šostakovič vegeu l’exemple 6b d’ harmonia
adagio
Música
Indicació de tempo que significa lentament o amb comoditat (més lent que l'andante i menys que el largo).
Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc
Jacques de Lieja
Música
Teòric de la música való.
Vida Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313 El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae , durant molt temps atribuït a Jean des Murs Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat Mitjana, una mostra de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina