Resultats de la cerca

El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el…

Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional

Després de rebre la primera formació musical a la seva ciutat natal, es traslladà a Madrid, on fou deixeble de José Cubiles al Conservatori Superior de Música Molt aviat destacà com a concertista i feu recitals arreu de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa En guanyar la plaça de catedràtic de piano del Conservatori de Madrid inicià la seva tasca docent, que compaginà amb la de compositor Ha escrit diverses obres per a piano sol i per a petites formacions de cambra De la seva producció destaquen les Transformaciones sobre una estructura de Cristóbal Halffter i les Cuatro piezas breves…

Vida Un dels protagonistes de la Renaixença, el seu llarg poema Los Pirineus 1892 fou adaptat per Felip Pedrell a la forma de lied També fou autor de la cantata El porvenir del genio 1847, musicada per Antoni Rovira, les sarsueles Los recursos del latín 1852, musicada per Demany de Shebrun i La tapada del retiro 1853, musicada per Nicolau Manent, i la romança Acuérdate 1890, a la qual posà música Fermín Álvarez Les cançons del drama Don Joan de Serrallonga 1868 foren musicades per Nicolau Manent Bibliografia Complement bibliogràfic Velada musical y literaria celebrada el 18 de mayo de 1897…

El 1917 començà a estudiar música amb E Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic s’havia llicenciat en dret l’any 1921 El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de JS Bach Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions 1933-51 i 1962-68, i fundador de l’Asociación Nacional de…

Vida Estudià música a Barcelona i el seu principal mestre fou Anselm Barba Fou organista i mestre de capella de l’església barcelonina de Santa Maria de Betlem Fou autor de Repertorio de Música Sacra , per a una, dues, tres i quatre veus i acompanyament d’orgue O sacrum convivium un Tantum ergo a quatre veus i una Salve Regina a dues veus Amar o morir —càntic al Sagrat Cor de Jesús per a solista— Motet al Santísimo Sacramento , a dues veus Letrilla per al mes de Maria , a dues veus Despedida pastoril a la Virgen , per a veu solista i cor Gradual comú de sants , a tres veus Trisagio Mariano…

Estudià a Barcelona amb els mestres Millet, Pich i Santasusana, Gibert i Camins, Zamacois i Toldrà Resident a Barcelona des del 1947, els anys cinquanta fou director musical dels ballets Esbart Verdaguer i Francesc Moragas, així com de l’orquestra de cambra de la Caixa Estrenà els primers ballets al Palau de la Música Catalana i fou vocal de les Joventuts Musicals de Barcelona El 1960 es traslladà a Sevilla, on fou catedràtic de contrapunt i fuga al Conservatorio Superior de Música de Sevilla 1963 Passà a Madrid com a catedràtic de composició al Conservatorio Superior de Música de Madrid 1971…

Vida Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà El 1616 s’ordenà de sacerdot Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti 1613-20 Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i…

Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les obres…

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…