Resultats de la cerca

Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan…

El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…

Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires 1960-63 i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión…

Juntament amb altres autors fundà a Buenos Aires el Grupo Renovación 1930 se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música 1937, de signe més avantguardista s’oposà al nacionalisme musical i adoptà el dodecatonisme Té obres simfòniques, com Passacaglia per a piano Variaciones, 1928 i per a instruments solistes diversos

Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P Arrieta al Conservatori de Madrid El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i collaborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional Entre les seves composicions destaquen Zamba , opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano

Fou alumne d’Orestes Castronuovo piano i de Julián Bautista composició Posteriorment estudià al Conservatori Carlos López Buchardo de Buenos Aires, d’on esdevingué professor de composició Fundador de l’Associació de Joves Compositors de l’Argentina, ha compost obres per a soprano i piano Canciones de Altisidora , 1970, per a piano Tango para la mano izquierda , 1985 Dos invenciones , 1960 Tempi, en siete movimientos , 1964, el ballet Camaruco 1964-65, la Cantata para mi país , per a narrador, soprano, cor i orquestra de cambra, i peces per a orgue i cor

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G…

Estudià filosofia i literatura a la Universitat de Buenos Aires Parallelament inicià la recerca del folklore del seu país Al febrer del 1927 fou nomenat adscripto ad honorem del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia i començà el treball de camp Quatre anys més tard, en aquest centre es creà el Gabinet de Musicologia Indígena El 1933 inicià la seva tasca com a encarregat de folklore al departament de literatura de la Universitat de Buenos Aires Viatjà per moltes regions del seu país, i també per altres països llatinoamericans, recopilant melodies i danses…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals…