Resultats de la cerca

Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C Debussy i M Ravel El 1919…

Al febrer del 1920 la Marconi Company inaugurà la primera estació radiodifusora britànica a Writtle, prop de Chelmsford, i, al mes de juny, la soprano Nellie Melba hi oferí el primer recital Al desembre d’aquell mateix any, a East Pittsburgh, s’inau gurà la primera emissora de ràdio pública en aquell país, que més tard s’anomenà KDKA Dos anys després ja hi havia 500 emissores als EUA El 1922, quatre grans industrials anglesos de l’electricitat fundaren la British Broadcasting Company BBC Aquell mateix any s’establiren dues emissores a França i una a Holanda El 8 de gener de 1923 es feu la…

Bàsicament es tracta de músiques d’origen ben divers, però degudament adaptades i orientades a satisfer les expectatives del mercat internacional definit pels processos de globalització Per aquest motiu, la hibridació conscient i deliberada té un paper cabdal en els processos de creació musical El concepte de world music serveix per a exaltar la diversitat, però alhora l’enquadra dins unes estructures de jerarquia social, ja que contribueix a reforçar conceptualment la línia divisòria entre els àmbits del Primer i el Tercer Món

És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano

Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de…

Format amb el seu pare i amb Juan Alfonso García, posteriorment estudià a les ciutats de Granada, Madrid i Palma Ben aviat destacà com a organista i pianista, i el 1970 obtingué el Premio de Composición Manuel de Falla Compromès fermament amb la innovació musical, en la seva trajectòria, durant la dècada dels vuitanta, sobresurt l’ús d’una tècnica musical sorgida de la teoria de les fractals, un procediment que li permeté desenvolupar la seva concepció de la construcció sonora Del conjunt de la seva obra destaca la sèrie Zayin , composta entre el 1983 i el 1997 a instàncies de l’Ardditti…

L’any 1907 obrí una editorial de música a París, que aviat es convertí en la representant oficial a la capital francesa de les cases Breitkopf & Härtel, Universal Edition, Simrock, Fürstner i la casa Ricordi, entre d’altres Eschig tingué una especial predilecció per la música del segle XX, i entre les seves edicions hi ha, per exemple, les obres de Manuel de Falla, Francis JM Poulenc, Maurice Ravel, Héitor Villa-Lobos o Igor F Stravinsky Cal destacar també l’edició que feu del llibre d’Emilio Pujol, Bibliothèque de musique ancienne et moderne , una obra cabdal per al món de…

Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’inventor d’una guitarra harmònica…