Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
cafè concert
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Cafè on eren presentats números de música o de cant en una tarima o en un petit escenari.
A partir de mitjan segle XIX s’hi anaren afegint altres atraccions números còmics, illusionisme, ballet, mímica, etc, i els locals, generalment exòtics i decorats amb luxe, s’adaptaren a la preeminència de l’espectacle Molt estesos per tot Europa, decandiren després de la Primera Guerra Mundial
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…
Ferde Grofé
Música
Compositor nord-americà.
Conegut com a arranjador musical el 1924 instrumentà la Rhapsody in Blue de Gershwin i especialment per la seva espectacular Grand Canyon Suite 1931 per a orquestra Té també un ballet Café Society , 1938, simfonies, etc
Grup dels Sis
Música
Denominació que hom donà al grup integrat pels compositors D.Milhaud, A.Honegger, F.Poulenc, G.Auric, L.Durey i G.Tailleferre, que es caracteritzaren per l’oposició a l’estètica de Wagner i de Debussy i per una reticència teòrica davant qualsevol sistematització.
S'aplegaren vers el 1918 i feren seu el manifest de Jean Cocteau Le coq et l’Arlequin d’aquesta manera volgueren assimilar llur evolució a la de la pintura o de la literatura Inspirats per ESatie, incorporaren a llurs obres un aire de cafè concert i de music-hall , elements de jazz i de foxtrot L’única manifestació collectiva, llevat de LDurey, fou l’estrena de Les mariées de la Tour Eiffel 1921, de Jean Cocteau
Gaietà Sala i Rafel
Música
Pianista i pedagog català.
Fou alumne de Bernat Calvó Puig i feu estudis de violí amb Joan Baptista Dalmau La documentació hemerogràfica conservada l’assenyala com un important pedagog de piano a la Barcelona del seu temps Impartí classes de forma privada i també feu classes de música a les Escoles Pies de Barcelona Entre els seus alumnes hi hagué Joan Baptista Pujol Com feren altres instrumentistes destacats del segle XIX, Gaietà Sala tocà el piano de manera regular al cafè del barceloní Teatre Novetats
Vicent Peydró i Díez
Música
Compositor.
Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar
Donovan
Música
Nom amb què és conegut Donovan Leitch, cantant i autor escocès.
A divuit anys començà a professionalitzar-se Es donà a conèixer en emissores de ràdio i fou presentat a la televisió britànica amb gran èxit L’any 1965 actuà al festival folk de Newport, juntament amb Bob Dylan, Joan Baez i d’altres, i aquesta actuació fou la seva consagració definitiva La seva obra musical, amarada d’introspecció, idealisme i melancolia, s’inscriu en el folk-rock i la cançó De la seva abundant discografia cal destacar What's bin did and what's bin hid 1965, Sunshine Superman 1966, Barabajagal 1966, Spotlight 1981, Originals 1995, Sutras 1996 i Beat Cafe 2005, en el qual…
Domènec Sánchez i Deyà
Música
Violinista.
Nen prodigi com a violinista, estudià al Conservatori del Liceu Posteriorment esdevingué concertino de l’Orquestra del Teatre d’aquesta entitat, del Conservatori de la qual també fou professor Fou professor d’Eusebi Bosch i Humet, Francesc Montserrat Ayarbe i Josep Munner, que el suplí al Conservatori del Liceu En alguna ocasió apareix esmentat com a director d’orquestra El 1909 es traslladà a Buenos Aires, on obrí una acadèmia de música, animat segurament per l’experiència positiva dels Fontova Compongué música de cambra -havia tocat al cafè Condal de Barcelona-, obres ballables, com el vals…
Manuel Robles
Música
Compositor xilè.
Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells contribuïren a la…
Earl Hines
Música
Pianista nord-americà.
Realitzà estudis de trompeta i piano, i el 1923 començà a treballar a Chicago amb Jimmie Noone, al mateix temps que participava en les gravacions dels Hot Five amb Louis Armstrong El 1928 organitzà una orquestra amb la qual tocà al Grand Terrace Café fins el 1947, any en què es dissolgué Treballà llavors durant quatre anys als All Stars de Louis Armstrong Els anys cinquanta actuà en petits conjunts, sense gaire ressò El 1965 recuperà la seva posició com un dels més importants pianistes de jazz , i actuà en festivals de tot el món Durant els anys vint, Hines creà un estil pianístic basat,…