Resultats de la cerca

Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora de l’orgue…

Fou alumne del Conservatori de Besançon i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb André Navarra, Joseph Calvet i Jean Hubeau Del 1977 al 1990 fou violoncel solista de l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França, i posteriorment també de l’Orquestra de París, dirigida per Daniel Barenboim El 1990 fou contractat com a violoncel solista de l’Orquestra Nacional de Bordeus És professor del conservatori d’aquesta ciutat A més de les seves actuacions com a solista, és un intèrpret habitual de música de cambra al costat de Roland Daugareil i Tasso Adamopoulos, amb els quals ha format…

Començà la seva activitat orguenera amb el seu germà Rupert a Dole, i poc més tard a Dijon A França es relacionà amb els grans orgueners de l’època Dom F Bédos de Celles, JA Silbermann i FH Clicquot Entre les seves grans obres destaquen els instruments de la Sainte Chapelle 1741, quatre teclats i trenta-sis jocs i de la catedral 1743, ambdós a Dijon, i el de la catedral d’Autun 1748, entre d’altres En terreny alemany destaquen, sobretot, els dos del cor de l’abadia benedictina d’Ottobeuren Dreifaltigkeit 'el triple' i Heilig Geist 'el sacre', bastits entre el 1757 i el 1766, on…

Dotat d’un o de dos teclats, amb el teclat i les cordes propis del clavicèmbal a la part superior, disposava a la part inferior de dos o tres jocs d’orgue generalment de dimensions reduïdes, com ara un bordó de 8', flautat de 4’ i de 2' A Espanya, seguint la tradició dels jocs partits, podien disposar d’un flautat de mà dreta de 8', un bordó de 4', i un baixó o bé un oboè-regalia, com a llengüetes El funcionament de les manxes per a la provisió d’aire anava a càrrec d’un manxaire, o bé del mateix intèrpret gràcies a un pedal que sobresortia a l’altura del peu dret similar a l’harmònium Els…

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o…

Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…