Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
José Forns y Cuadras
Música
Compositor, musicòleg i pedagog castellà.
Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el…
Hugo Friedhofer
Música
Compositor nord-americà.
Abandonà la pintura per la música i compaginà la tasca de violoncellista en diferents formacions orquestrals amb els estudis de composició amb D Brescia El 1929 es traslladà a Hollywood Califòrnia i el 1935 entrà al departament de música de la Warner Brothers, on treballà com a orquestrador amb músics com EW Korngold i M Steiner The adventures of Marco Polo A Mayo 1938 fou la seva primera banda sonora Amb una setantena de partitures per a pellícules, H Friedhofer fou un dels compositors cinematogràfics més aclamats El 1946 guanyà un Oscar per la banda sonora de The Best Years of Our Lives W…
Toscha Seidel
Música
Violinista nord-americà d’origen jueu rus.
Començà els estudis de violí molt jove amb Max Fiedelmann, a Odessa, i els continuà amb Alexander Fiedelmann a Berlín Fou deixeble de Leopold von Auer al Conservatori de Sant Petersburg Feu el primer concert professional a Oslo el 1915, i tres anys després debutà als EUA amb un concert al Carnegie Hall El 1924 adoptà la nacionalitat nord-americana Aconseguí gran notorietat amb nombroses gires de concerts per Amèrica, Europa i Austràlia El 1938 fixà la seva residència a Califòrnia, on treballà per a diferents estudis cinematogràfics com a intèrpret de moltes bandes sonores Fou…
Erich Wolfgang Korngold
Música
Compositor austríac nacionalitzat nord-americà.
Fou nen prodigi i ben aviat destacà com a pianista i com a compositor, i arribà a cridar l’atenció de compositors tan importants de l’època com Puccini, RStrauss i Mahler Fou deixeble d’AZemlinsky i a 13 anys veié representada la seva obra escènica Der Schneemann a la Staatsoper de Viena Se succeïren els èxits, i els directors més destacats i influents de la vida musical germànica ANikisch, Felix Weingartner donaren a conèixer les seves composicions simfòniques En el terreny de l’òpera triomfà amb obres com Der Ring des Polykrates 1916, Violanta 1916 i, sobretot, Die tote Stadt 1920 El 1934 s…
Hans Neuenfels
Teatre
Música
Director teatral alemany.
Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del Serrall’, 1998 i a…
Sara Montiel

Sara Montiel
Crèdits: Kokoloco1984 (Wikimedia Commons)
Cinematografia
Música
Nom amb què és coneguda María Antonia Abad, actriu cinematogràfica i cantant castellana.
D’origen molt humil, fou descoberta per Vicente Casanova, productor de Cifesa Debutà com a secundària en Te quiero para mí 1944, de Ladislao Vajda, i en Empezó en boda 1944, de Raffaello Matarazzo, film a partir del qual adoptà el nom artístic de Sara Montiel L’any 1948 interpretà Locura de amor , de Juan de Orduña, film que li donà renom Els anys següents protagonitzà també, entre altres pellícules, La mies es mucha 1948, de José Luis Sáenz de Heredia El 1951 anà a Mèxic, on es feu un lloc destacat en la indústria cinematogràfica d’aquest país amb produccions com Necesito dinero 1952 i Ahí…
Herbert von Karajan
Música
Director d’orquestra austríac.
Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a Aquisgrà 1934…
Josep Palau i Claveras
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Música
Escriptor i crític musical i cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet i germà de Miquel Palau i Claveras Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista 1928, Joia 1928, D’Ací i d’Allà 1928-31, El Faro 1929-36, Escena 1930, Gaseta de les Arts 1930, Films Selectos 1930-37, Cinema Amateur 1932-36, Cine-Arte 1933-35, Sol Ixent 1934, Proyector 1935-36, Actualidades Paramount 1935-36, Cine-Star 1935-36 i Claror 1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari Mirador , en el…
, , ,
Krzysztof Penderecki

Krzysztof Penderecki
Ministerio de Cultura de la Nación Argentina (CC BY-SA 2.0)
Música
Compositor polonès.
Vida i trajectòria musical Estudià composició amb Franciszek Skolyszewski i, després, amb Artur Malawski i Stanisław Wiechowicz al Conservatori de Cracòvia 1954-58 Parallelament estudià a la universitat d’aquesta ciutat filosofia, història de l’art i literatura, i es graduà el 1958 Des d’aquest any exercí la docència al Conservatori de Cracòvia, d’on també fou rector des del 1972 fins al 1987 També impartí classes a Essen Alemanya en 1966-68 Fou director invitat en orquestres i festivals de música a l’estranger, i sovint dirigí les seves pròpies composicions Ja des del principi de la seva…
,
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…