Resultats de la cerca

Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…

En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…

El primer estudi de música electrònica es creà a la Ràdio de Colònia el 1951 i fou concebut a partir de les investigacions de W Meyer-Eppler, de la Universitat de Bonn En fou el primer director Herbert Eimert, que s’envoltà de joves compositors, en un principi estrictament dodecatònics, com ara K Stockhausen, H Pousseur i K Goeyvaerts, als quals més tard s’afegiren GM Koenig, B Hambraeus, F Evangelisti, M Kagel i G Ligeti Durant un temps hi hagué competència entre la música concreta i la música electrònica La música concreta restà un patrimoni de Ràdio França, mentre que l’expressió música…

Vida Establert a Barcelona des del 1945, es formà a la universitat en les disciplines d’enginyeria i de música Collaborà amb Joventuts Musicals 1956-60 i fou secretari de Música Oberta 1960-62 Ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, especialment de la música electroacústica, de la qual és considerat un dels pioners a l’Estat espanyol A partir del 1956 impartí diferents conferències sobre aquesta temàtica El 1962 obtingué una beca Fulbright, que li permeté estudiar al Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York, on romangué fins el 1965 i on entrà…

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona Parallelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim Alemanya A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’…

Format en la tradició per Kees van Baaren, al final dels anys seixanta s’interessà per l’avantguarda i es convertí en un dels compositors holandesos més destacats de la seva generació Es dedicà especialment a la música electroacústica en obres com Soft Song 1978 o Toccare 1979 També investigà les possibilitats que ofereix la interpretació simultània amb instruments convencionals i sons gravats en cinta, en obres com Chatarra 1991, per a clavecí i cinta Dust 1992, per a orgue i cinta, i Brouillard 1995, per a piano i cinta

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser adaptat tant a…

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…

Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…