Resultats de la cerca

El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense en referència a la Societat Coral…

El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut , Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845 El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya el 1861 n'hi havia 85, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa 1853, als d…

Estudià a Barcelona amb Anna Milich i amplià estudis a París En la temporada 1942-43 debutà al Liceu de Barcelona, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov , de Mussorgskij Actuà a la Scala de Milà 1948 i 1953 i en altres teatres europeus i d’Amèrica Estrenà Cardillac , de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d' El pessebre , de Pau Casals, a Assís, Itàlia 1962, en la reexhumació d' Héliogabale , de Dde Séverac Ceret 1972, i enregistrà òperes, com Canigó , d’AMassana, El giravolt de maig , de Toldrà, i altres discs També conreà el dibuix i féu…

Estudià arquitectura i música Inicià els estudis de cant amb Ana Millitch i amplià la seva formació a París L’any 1942 intervingué en La bohème al Gran Teatre del Liceu, al costat del tenor G Lauri-Volpi Posteriorment es presentà, amb èxit, a Venècia, Trieste, Nàpols i París, entre altres ciutats Fou un destacat intèrpret de R Wagner, però també fou molt aplaudit en obres com Boris Godunov , Rigoletto , Madama Butterfly o Les noces de Fígaro , òpera que cantà amb Victòria dels Àngels al Liceu el 1945 El 1961 estrenà Atlántida , de M de Falla, amb direcció d’E Toldrà i el mateix any cantà al…

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la…

Vida Nasqué en una família modesta però relativament ben situada A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Aleshores s’oferí com a músic a diversos cafès de Barcelona i es dedicà a cantar i compondre cançons que després aplegà sota el títol El cantor de las hermosas Durant els anys…

Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i collaborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol El 1843 prengué part en la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies,…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses, biografies de…

L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850 Aquest fet…

Fou la primera entitat coral catalana i serví de model a moltes societats corals fundades arreu del país durant la segona meitat del segle XIX Des del 1853 oferí actuacions amb caràcter regular en diferents recintes de lleure del passeig de Gràcia, com els jardins de la Nimfa, els Camps Elisis, els Jardins d’Euterpe o els Jardins del Tívoli El 1857 prengué el nom de Societat Coral Euterpe i a partir del 1859 publicà el butlletí "Eco de Euterpe", que aparegué ininterrompudament fins el 1911 amb el mateix format Clavé en fou el primer director, i arran de la seva mort la direcció de l’Euterpe…