Resultats de la cerca

La seva forma i posició varia segons el tipus d’instrument en els instruments amb mànec violí, guitarra, etc, és situat a l’extrem del mànec oposat a la caixa de ressonància en els instruments sense mànec clavicèmbal, piano, etc, és una taula de fusta dura, al costat de la taula harmònica i orientada en el mateix pla que aquesta Des de l’antiguitat, a l’extrem del mànec de molts cordòfons hi havia un espai per a fixar les clavilles Però fou en l’instrumentari medieval on es definiren les formes bàsiques dels diferents tipus de clavillers Entre els fixats al mànec, els més…

En fer voltar la clavilla la corda es cabdella o s’afluixa tot variant la tensió i, en conseqüència, la nota que produeix Les clavilles poden ser de fusta, com en els instruments d’arquet, o metàlliques, com en els instruments de teclat, els saltiris o les arpes Les de fusta es fan voltar directament amb els dits, mentre que les metàlliques solen necessitar l’ajut d’una clau d’afinació Hi ha clavilles que tenen un mecanisme de vis sens fi, com en les guitarres

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Posseeix una caixa molt profunda amb el fons bombat, un mànec curt i sense trasts, i cinc o sis cordes La pala del claviller és plana i les clavilles de fusta estan situades a la part posterior Sorgí en les agrupacions de corda de la regió occidental de Mèxic Jalisco i Nayarit, en substitució de l’arpa, tot i que n’ha heretat certes peculiaritats en l’execució, com l’octavat puntejat simultani de dues cordes en interval d’octava i el bordonejat puntejat en una sola corda Participa…

En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris

Consisteix en una peça de fusta en forma de S ajaguda a la qual van fixades les clavilles metàlliques que permeten tensar -i, per tant, afinar- les cordes de l’instrument

Damunt el mànec hi ha les cordes, que hom pinça o frega amb l’arc Molts instruments duen una peça sobreposada al mànec el diapasó Les cordes van fixades al cap lliure del mànec mitjançant les clavilles, que permeten d’afinar-les

Pla per damunt i bombat per sota, s’estreny a poc a poc a mesura que s’apropa a les clavilles, sense tenir pròpiament un mànec D’origen àrab rabāb , fou introduït amb les primeres invasions musulmanes s VIII hom en substituí, però, la primitiva membrana de ressonància per una fullola

Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval

El terme és usat en oposició a idiocord Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs 1914, les cítares heterocordes es representen amb la xifra 31222 En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’…

L’afinació pot dur-se a terme prèviament a la interpretació musical o durant la interpretació En el primer cas, es parla d’afinar l’instrument En la majoria dels instruments de vent, la llargària de la columna d’aire continguda dins del tub és el paràmetre fonamental d’afinació En els instruments de llengüetes de canya, la seva variació s’aconsegueix enfonsant més o menys el barrilet o el tudell dins del tub principal En els de metall, hi ha un tros de tub previst per a tal fi que es pot incorporar a la llargària total mitjançant un petit mecanisme En les flautes, la posició de l’embocadura…