Resultats de la cerca

Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons

Possiblement estigué relacionat amb Arnold de Lantins, ja que les seves respectives obres apareixen en les mateixes fonts i coincideixen en els gèneres cultivats Hugo de Lantins treballà a Venècia i al servei dels Malatesta Segurament mantingué contactes amb Guillaume Dufay Se n’han conservat diversos moviments de missa, cinc motets, quatre cançons italianes i una dotzena de rondeaux en francès La seva música es caracteritza per un ús molt primerenc de la tècnica de la imitació, que cap altre compositor de la seva generació no utilitzà tan a bastament

Li són atribuïdes la lletra i la música d’un gran nombre de cançons litúrgiques i profanes esparses en un centenar de manuscrits, els quals coincideixen a situar-lo, encara que sota diversos noms "Herman", "Johanns", "Hanns" o, senzillament, "monjo", al servei de l’arquebisbe de Salzburg, Pilgrim II von Puchheim 1365-96 La cinquantena de peces religioses atribuïdes a aquest personatge -moltes adaptacions d’originals llatins- comprenen invocacions a la Mare de Déu, per al calendari litúrgic i per al santoral La nadala Josef, lieber neve mein encara és cantada El repertori profà…

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la…

El moviment directe és, comparativament al moviment contrari i oblic, la relació entre moviments melòdics més convergent i, per tant, la que suposa, des d’aquest punt de vista, una menor independència entre les veus contrapunt1 Quan les veus que es mouen per moviment directe mantenen una relació intervàllica constant, aleshores es parla de moviment parallel De fet, el terme moviment directe es reserva principalment per a descriure la relació que s’estableix entre dues veus que coincideixen en la direcció del desplaçament però no en la distància intervàllica d’aquest Des d’…

Aquesta rellevància sol ser producte de diverses variables que actuen a la vegada, sumant o contrarestant les seves forces Els principals tipus d’accent produïts per aquests factors són els accents dinàmic, rítmic, agògic, tònic, harmònic i mètric L’accent dinàmic es produeix quan la nota o l’acord tenen més intensitat sonora que els del seu context immediat Els accents dinàmics poden ser demanats pel compositor amb diversos signes gràfics o amb expressions completes o abreujades -el signe > o les indicacions sforzando , abreujat sfz , o similars- L’accent rítmic es dona quan el valor de…

Nota real © Fototecacat/ Jesús Alises Les notes reals, és a dir, les notes que formen part de l’acord, coincideixen amb els elements constitutius d’aquests acord Les notes estranyes, atès que són les notes que no pertanyen a l’acord, reben una justificació de tipus melodicoornamental De fet, tant la brodadura , com l’ appoggiatura , l’ anticipació , l’ escapada , la nota cambiata , la nota de pas o el retard permeten que les diferents veus no restringeixin el seu recorregut melòdic a les notes de la tríada exemple 1 Així mateix, l’ús de les notes estranyes suposa un increment…

Inspirat en part en algunes de les propostes sobre notació musical degudes a JJ Rousseau, la seva màxima difusió -especialment a França però també a Suïssa, Holanda, Anglaterra o Rússia- es donà durant la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir de la publicació per part de Chevé del Méthode élémentaire de musique vocale 1844 Empra un sistema de notació basat en l’ús dels números de l’1 al 7 per a representar els graus de l’escala en qualsevol tonalitat tònica = 1, supertònica = 2, mediant = 3, etc La lectura d’aquests números es fa, però, utilitzant les síllabes del…

El fraseig musical, que pot afectar tant l’agrupació de les notes pertanyents a un element formal com la demarcació dels elements formals entre ells, depèn de l' articulació , és a dir, de la manera de connectar les notes consecutives d’una línia melòdica Es considera que el fraseig, de manera anàloga a l’estil declamatiu d’un actor, és una de les tasques més genuïnes i un dels trets més distintius d’un intèrpret, i que resulta determinant a l’hora de transmetre una versió intelligible d’una obra, la qual, d’altra banda, pot admetre, en general, més d’una possibilitat de fraseig Fins al segle…