Resultats de la cerca

Zamacois subdivideix la frase en períodes, el període en subperíodes, i el subperíode en membres de subperíode, membres que, eventualment, es poden igualment subdividir En principi el membre, com a subdivisió del subperíode, no implica dimensions determinades tot i que sembla coincidir amb el motiu

És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir

L’eliminació d’aquestes diferències d’afinació entre les notes enharmòniques, que en el cercle de quintes es representa fent-les coincidir en el mateix punt, redueix els teòricament infinits elements de la sèrie de quintes als dotze de l’escala temprada, operació imprescindible per a dur a terme l’afinació dels instruments de teclat La disposició de la sèrie de quintes en forma d’espiral s’utilitza per a representar els sistemes d’afinació justa basats en les quintes pures L’espiral permet expressar la manca de coincidència entre les notes enharmòniques i, per tant, la infinitud…

Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a sinònim de…

Ornament característic dels instruments de teclat i de corda pinçada -especialment de l’arpa, d’on deriva el seu nom-, s’indica generalment amb una línia ondulada vertical a l’esquerra de l’acord, on, a més, s’explicita el sentit ascendent o descendent La velocitat d’execució varia segons el tempo i el caràcter del passatge Normalment s’ha de fer coincidir la primera nota de l’ornament amb el moment en què comença l’acord En els instruments de corda, a més, s’anomena arpegiat la manera de tocar un acord fent rebotar l’arc passant d’una corda a l’altra a cada rebot

Hom l’identifica amb el mestre Jean Lecocq, encara que hi ha molts dubtes sobre la seva personalitat La imprecisió de les fonts documentals contemporànies i alguns errors dels impressors de l’època, que el confonen amb el mestre de capella de la cort de Ferrara conegut com a Maistre Jahn, fan difícil les afirmacions sobre la seva identitat i els seus orígens També podria coincidir amb un compositor de nom Lecocq actiu a la cort de Viena cap al 1560 Apareixen obres seves en impresos musicals publicats als Països Baixos i Alemanya entre el 1542 i el 1555 En total se’n coneixen nou…

Generalment s’associa la musica reservata a les tècniques expressives, a la llibertat modal i rítmica i al cromatisme També es pot referir a una música destinada a cenacles restringits En certa manera pot coincidir amb molts dels aspectes que usualment entren dins el concepte de manierisme musical L’expressió apareix en algunes fonts datades entre el 1552 i el 1625, cap de les quals, però, en dona una definició prou precisa El primer autor que hi fa referència és Adrian Petit Coclico 1499-1562, deixeble de Josquin, en el Compendium musices Nuremberg, 1552 En aquesta obra es…

En contraposició a la tençó, habitualment el primer interlocutor permet al seu contrincant triar quina de les dues solucions presentades al problema inicial defensarà, assumint la posició contrària i situant així la finalitat del joc en la mateixa discussió No obstant això, aquesta distinció present en el tractat Leys d’amors , del segle XIII no sempre és clara, i es troben jocs partits en què el primer poeta a intervenir ja presenta la seva opinió, instant el seu opositor a defensar-ne la contrària Usualment cadascun dels dos rivals sollicitava al final, mitjançant un envoi , la intervenció…

L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’…

El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el…