Resultats de la cerca

Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…

En realitat, a partir d’un so complex amb freqüències de base f1 i f2, l’oïda percep un conjunt de sons les freqüències dels quals són combinacions additives i subtractives de les de base f2-f1, f1+f2, 2f2-f1

Fou la personalitat més destacada de l’escola d’experimentalistes dels EUA Inventor dels tone clusters i, amb L Theremin, del rythmicon , instrument que pot produir combinacions rítmiques molt complexes Són obres seves Communication 1920, Vestiges 1924, Synchrony 1930 i quatre Continuations 1934, etc

Encara que també s’ha utilitzat per a obres vocals amb acompanyament o sense, en l’actualitat la denominació més habitual per a una peça per a tres cantants és tercet Al principi, la paraula trio significà pròpiament un tipus d’escriptura -representada, entre molts altres exemples, per nombroses simfonies a tres veus obligades de JS Bach les Invencions a tres veus- en la qual les tres parts de la polifonia tenen la mateixa importància Això no vol dir, però, que tinguin el mateix caràcter ni que comparteixin el mateix material un arranjament freqüent és el de dues veus superiors i un baix, com…

Està format per tres rengles de tubs amb combinacions diverses 2 2/3’ + 1 3/5’ + 1/2’ o 1', o bé 1 3/5’ + 1 1/3’ + 1/7', o bé 4’ + 1 3/5’ + 1', i també 4’ + 1’ + 2/5' El seu timbre pretén imitar el so de les campanes petites És propi de l’orgue del segle XIX, particularment l’italià Es toca en staccato afegint-li un bordó ample de 8’ com a base Cal no confondre’l amb el joc de campanes

La característica principal de la forma és la unitat assolida mitjançant diversos elements melòdics, harmònics i rítmics o determinades combinacions vocals i instrumentals L’obra pot ésser individualitzada formalment gràcies a un ritme, a una tonalitat o a la repetició de motius melòdics o rítmics Segons HRiemann, la paraula forma té dues accepcions la primera té el sentit d’estructura o de pla de composició en les formes abstractes lied , sonata, etc, i la segona, com a gènere musical en les formes concretes estudi, concert, toccata , etc

Per bé que el compositor pugui incloure certes indicacions de registració a la partitura, aquesta feina resta normalment a càrrec de l’intèrpret amb les limitacions, però, pròpies de cada instrument En l’orgue, la registració nasqué durant la segona meitat del segle XV en el moment que la filera fonamental del flautat se separà del plenum de l’orgue gòtic Blockwerk L’orgue monotímbric de l’Edat Mitjana començà a sonar amb ’diferències’ que anaren augmentant i variant, amb la inclusió de noves famílies de jocs A la darreria del segle XVI, els orgueners ja començaren a establir les primeres…

Aconseguiren un gran prestigi en el seu temps i els orgues fabricats per ells, notables per la solidesa i les combinacions de registres, foren famosos a Saxònia, Bohèmia, Baviera, Moràvia i Polònia Paul Koch el Vell treballà a Zwickau Paul Koch el Jove fou organista a Zwickau i renovà l’orgue de Weiden Hans Koch fou organista a Freiberg, i Stephan Koch, a Viena Georg Koch el Vell renovà els orgues de Zeitz i Leipzig, i en construí d’altres a Taus i Brno Juntament amb el seu fill, Georg Koch el Jove, fabricà l’orgue de Waldenburg

La politextualitat fou un element destacat del motet dels segles XIII al XV i, amb menys freqüència, es troba en obres de música profana Encara que els textos solien estar en llatí, no falten exemples de combinacions amb altres idiomes, com per exemple el motet anònim a tres veus del segle XIII On doit fin amor/La biauté/In seculum , que combina dos textos francesos en les veus aguda i mitjana amb el llatí a la veu de tenor Els principals autors que recorregueren a la politextualitat foren G de Machaut, J Dunstable i G Dufay